Pit de pularda especiat amb salsa de kiwis

Per Pep Nogué

Tipus de plat Segon

Dificultat Baixa

Temps 20

Racions 4

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

4 kiwis
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
grocs
4 pits de pularda
sal
pebre de Sichuan
Pebre de Sichuan
Mal anomenada 'pebre', aquesta espècia s’obté d’una planta de la família de la ruda i els cítrics.

Originària del centre d’Àsia, on es fa servir a les cuines japonesa, xinesa i tibetana, com a espècia, la baia que forma es deixa assecar perquè s’esberli i alliberi les llavors, ja que la clofolla té els principis actius, que generen una sensació irritant que recorda el pebre, però enriquida amb el toc cítric de la família.

Ingredient d’algunes versions de les cinc espècies de la cuina xinesa, el pebre de Sichuan se sol torrar una mica, abans de polvoritzar-lo i afegir-lo als plats, cap al final de la cocció. Tot i que la cuina oriental l’empra per al peix i les carns blanques, també es pot harmonitzar amb les carns més fetes, com la de vedella.

També es pot presentar en forma d’oli, que es destina a fregir les pastes orientals.
1 cullereta de curri de Madràs
1 cullereta de comí en pols
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
tendra
1 pebrot verd
Pebrot verd
Conegut també com a 'pebrot italià', aquest fruit amb consideració de verdura presenta un color verd brillant característic, més clar que els altres, que sol virar a vermell en madurar, i una forma força més allargada, estreta, normalment recta i acabada en punta.

Poc carnós, de pela força fina i amb les llavors concentrades a tocar del copoll, la integritat és fonamental, a l’hora de comprar-lo, ja que la pela arrugada, i la presència de taques o ferides, solen ser símptomes d’una conservació excessiva o deficient.

El poc gruix de la polpa en desaconsella, a més de la incorporació a les amanides i altres preparats crus, l’escalivat i el guisat, reservant-lo per fregir o saltar en greix vegetal, per posar-lo com a acompanyant d’un peix o una carn cuits a la planxa, fregits o fets al vapor.
llarg
15 g de sucre
1 raig de vinagre de vi blanc
2 dl d'aigua
1 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal grossa

Ingredients

4 kiwis
Kiwi
Fruit originari de la Xina, on ja era conegut i consumit cap a l’any 1000 aC. Però va caldre esperar fins a principis del segle xx perquè arribés a Nova Zelanda —on va ser millorat—, i fins a mitjan segle xx per a la seva difusió mundial. Batejat primer com 'grosella de la Xina', la necessitat d’un nom comercial i la semblança llunyana amb l’ocell símbol d’aquell país, el kiwi, va fer que rebés aquest nom. Recomanable tant per les seves qualitats nutritives —té més vitamina C que la taronja— com pel fet que madura un cop s’ha collit. A la nostra voluntat. Aturat pel fred, el procés es reprèn en posar-lo a temperatura ambient. Fins i tot es pot accelerar, posant-lo en una bossa amb una poma o una banana. Les llavors negres que envolten el cor de color clar són comestibles, però cal eliminar-les si en fem suc perquè, triturades, amarguegen.
grocs
4 pits de pularda
sal
pebre de Sichuan
Pebre de Sichuan
Mal anomenada 'pebre', aquesta espècia s’obté d’una planta de la família de la ruda i els cítrics.

Originària del centre d’Àsia, on es fa servir a les cuines japonesa, xinesa i tibetana, com a espècia, la baia que forma es deixa assecar perquè s’esberli i alliberi les llavors, ja que la clofolla té els principis actius, que generen una sensació irritant que recorda el pebre, però enriquida amb el toc cítric de la família.

Ingredient d’algunes versions de les cinc espècies de la cuina xinesa, el pebre de Sichuan se sol torrar una mica, abans de polvoritzar-lo i afegir-lo als plats, cap al final de la cocció. Tot i que la cuina oriental l’empra per al peix i les carns blanques, també es pot harmonitzar amb les carns més fetes, com la de vedella.

També es pot presentar en forma d’oli, que es destina a fregir les pastes orientals.
1 cullereta de curri de Madràs
1 cullereta de comí en pols
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
tendra
1 pebrot verd
Pebrot verd
Conegut també com a 'pebrot italià', aquest fruit amb consideració de verdura presenta un color verd brillant característic, més clar que els altres, que sol virar a vermell en madurar, i una forma força més allargada, estreta, normalment recta i acabada en punta.

Poc carnós, de pela força fina i amb les llavors concentrades a tocar del copoll, la integritat és fonamental, a l’hora de comprar-lo, ja que la pela arrugada, i la presència de taques o ferides, solen ser símptomes d’una conservació excessiva o deficient.

El poc gruix de la polpa en desaconsella, a més de la incorporació a les amanides i altres preparats crus, l’escalivat i el guisat, reservant-lo per fregir o saltar en greix vegetal, per posar-lo com a acompanyant d’un peix o una carn cuits a la planxa, fregits o fets al vapor.
llarg
15 g de sucre
1 raig de vinagre de vi blanc
2 dl d'aigua
1 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal grossa

Preparació

Desosseu els pits de pularda deixant-ne la pell. Amaniu-los amb sal, pebre de Sichuan acabat de moldre, un polsim de curri de Madràs, un polsim de comí en pols i un raig d'oli d'oliva. Barregeu-ho bé i deixeu-ho reposar 30 min.
Mentrestant, peleu la ceba, els kiwis grocs i traieu el bec i les granes del pebrot verd. Talleu-ho per separat s daus menuts.
Poseu una cassola al foc amb un petit raig d'oli. Poseu-hi la ceba i que s'escalfi lleugerament. Tot seguit, afegiu-hi el pebrot verd, doneu-li un parell de tombs i seguidament incorporeu-hi el kiwi. Deixeu-ho coure 1 min.
Afegiu el sucre, el raig de vinagre i l'aigua. Deixeu-ho coure 2 min més i ja estarà llest. Reserveu-ho en calent.
Poseu una paella al foc amb un raig d'oli i daureu els pits de pularda per la part de la pell. Quan siguin rossos, doneu-los la volta i deixeu que s'acabin de coure.
Serviu els pits de pularda a talls de 0,5 cm amb la salsa agredolça al costat i un polsim de sal grossa.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?