La tupina és una recepta de la regió de Lleida i la Franja, fins a l’Aragó i València (on en diuen frito). És un elaborat de porc que es feia gairebé a totes les cases on podien matar el porc, els mesos freds de l’any. En feien el mandongo i acabava sent una trobada de veïns i/o amics per fer els diferents elaborats, en una gran festa marcada de l’any.
Entre aquests elaborats, antigament es deixaven el llom i la costella sencers penjats a les golfes de casa, on reposaven uns cinc dies, salpebrats amb abundància, i així s’hi aconseguia un punt de curació. La llonganissa, elaborada el mateix dia de la matança, també es penjava.
Preparació
- Talleu la costella a trossos de 100 g, la llonganissa a talls d’uns 10 cm i el llom a talls de 0,5 cm de gruix.
- Poseu-ho tot en una cassola de fang i afegiu-hi prou oli d’oliva verge per cobrir completament els trossos tallats, tots junts. Poseu-ho a foc baix i confiteu-ho unes tres hores, sense que arribi a fregir. Ha de desaparèixer tota l’aigua que pugui portar la carn perquè, així, es pugui conservar durant tot un any i es pugui anar consumint sense que es malmeti.
- Guardeu-ho en un tupí (recipient de fang, que es guarda en un lloc fresc i fosc) i podeu conservar-ho to un any.
La recepta pot tenir les variants de la carn que hi poseu. En el nostre cas, només fem servir la costella, perquè és el més melós de tots els talls; si ho fem amb llonganissa, com més dies la posem dins del tupí, millor. És un plat del qual es pot gaudir tot l’any.
