• Inici
  • Actualitat
  • Els darrers canvis i novetats en els hàbits gastronòmics

Els darrers canvis i novetats en els hàbits gastronòmics

Fem un cop d’ull a l’actualitat per analitzar a fons les últimes notícies i tendències. Qui millor que Salvador Garcia-Arbós per explicar-nos-ho?

Salvador Garcia-Arbós
Anguila europea en perill d'extinció
Anguila europea en perill d'extinció © Getty Images

Ara l'anguila, aviat becades i tords

La comunitat científica, començant per personalitats del CSIC, fa anys que alerta que l’anguila europea està en perill d’extinció i reclama que se la inclogui al catàleg d’espècies amenaçades. Tot just ara, molts cuiners —no direm tots, perquè, el desembre del 2025, encara me’n van oferir— han pres consciència que menjar angules posa en perill d’extinció l’Anguilla anguilla. D’aquesta manera, l’organització de cuiners Euro-Toques ha impulsat la campanya Angules, no, gràcies. Les xarxes socials han denunciat que, malgrat la situació crítica de l’anguila europea, fatxendes amb prou poder adquisitiu per pagar picossades de 1.000 euros el quilo han fet ostentació del consum d’un producte que agonitza.

Si deixem créixer les anguiles i som capaços de fer-ne una pesca assenyada, renaixerà la cuina d’aquest peix que neix al mar dels Sargassos. A part de l’anguila, hi ha unes quantes espècies que hauríem de posar en quarantena abans no sigui massa tard. Tècnics i científics alerten que, tard o d’hora, haurem de fer llargues abstinències de becades i tords.

La piràmide alimentària de Donald Trump

Entre bomba i bomba i insult i insult, als Estats Units presidits per Donald Trump, gran amic del malvat fina - cert pederasta, agressor, violador en sèrie i traficant de persones Jeffrey Epstein, també es preocupen pel menjar dels seus; els que no són dels seus ja saben quin pa hi donen.

Diuen Make America Healthy Again, seguint amb el seu lema de campanya. L’insensat negacionista antivacunes i secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., diu que es vol “posar el menjar real al centre de la dieta”, amb el suport, segons diu, de la “ciència de màxima qualitat” i el sentit comú.

Han fet un programa de cinc anys per donar suport als agricultors, els ramaders i les empreses nord-americans que cultiven i produeixen aliments reals. El document ocupa nou pàgines; és força més simplificat que les 150 de l’anterior. Posa l’èmfasi a tornar a una dieta basada en aliments naturals i poc processats, amb una alta proporció de fruita, verdura, proteïna animal —carn vermella i llet sencera— i greixos saludables —destacant els olis amb àcids grassos essencials, com ara l’oli d’oliva, però sense descartar la mantega i el greix de vedella—, tot reduint els aliments ultraprocessats, els sucres afegits, les farines refinades, els greixos no saludables, la sal i els additius químics. Recomana beure aigua i begudes sense sucre; reduir el consum d’alcohol o evitar-lo. I ja és curiós, en un país en què les marques de refresc i les cadenes de menjar ràpid han esdevingut icònics… 

Tot i les contradiccions, aquesta nova piràmide influi à a escala global, perquè a algú ja li va bé (tu ja m’entens!).

El futur de les granges d'insectes

Semblava que menjaríem truites d’insectes i que faríem el vermut amb llagostes, formigues i altres insectes salats. Ens havien assegurat que alimentaríem peixos amb insectes, una biomassa de bon fer i amb virtuts infinites. Tanmateix, hem encetat l’any amb la notícia de la fallida de la granja d’insectes més gran d’Europa, que l’start-up francesa Ÿnsect va vendre com el negoci del mil·lenni i la fi de la fam i no sé pas quants bla, bla, bla.

La FAO, l’agència de l’ONU que lidera l’esforç internacional per acabar amb la fam al món, té un programa que analitza el potencial per a l’alimentació humana d’insectes i aràcnids. Segons dades de la FAO, l’entomofàgia, o consum d’insectes, és una pràctica ancestral que segueixen dos mil milions de persones, especialment d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina. Hi ha més de 1.900 espècies d’insectes comestibles: 250 espècies a Àfrica; 549 a Mèxic; 180 a la Xina; 160 a la zona del Mekong.

Els insectes van picar la curiositat dels centres de recerca i dels inversors arran de l’augment de la demanda d’aliments. També s’estudien com a font alternativa de proteïna per a l’alimentació animal, adobs orgànics o usos industrials. De moment, la viabilitat ha quedat qüestionada per falta de rendibilitat, com les granges de cucs que s’havien de menjar el món quan els ordinadors no eren portàtils i els telèfons eren fixos.

La màquina de matar anisakis

L’any 2024, la Càtedra AgroBank de la Universitat de Lleida va premiar amb 15.000 euros un projecte liderat per la Universitat de Saragossa per eliminar paràsits zoonòtics del peix, com l’anisakis, el cuc blanquinós, filamentós i fastigós de fins a 3 centímetres que viu a l’aparell digestiu dels peixos i els cefalòpodes, i que passa al múscul quan l’animal ja és mort. Al congrés Madrid Fusión 2026 se’n va presentar el prototip, per part d’un equip de científics de la Universitat de Saragossa i el xef Cristian Palacio (Gente Rara, Saragossa). Zero Parásitos és la màquina de matar l’anisakis sense haver de congelar ni provocar cap alteració en la textura ni el gust del peix. La nova tecnologia consisteix en l’aplicació intermitent de camps elèctrics d’alta intensitat i curta durada a aliments emplaçats entre dos elèctrodes, que inactiven microorganismes a temperatures baixes, sense afectar les propietats sensorials ni nutritives del producte, a banda de permetre allargar-ne la conservació.

Portada del número 297 del CUINA
Aquest article es va publicar en el número: 297 del Cuina