Breda reivindica el llegat de la tradició terrissaire
Gràcies a la modernització de la indústria terrissera, Breda és un important productor de terrissa per a ús culinari
Més de sis segles de tradició terrissaire han convertit Breda en un dels grans noms de la ceràmica culinària catalana. Entre argiles refractàries, torns, forns i cassoles, el municipi del Baix Montseny ha sabut transformar un ofici ancestral en una indústria moderna que encara avui produeix atuells de terrissa per a ús culinari.
Territori d'argila
La seva història comença sota terra, on les argiles refractàries que afloren al territori, van convertir Breda en un lloc privilegiat per a la terrissa culinària. L’origen d’aquesta terra, però, és molt més antic que l’ofici que en va néixer. L’estudi de cinc antigues terreres de Breda ha determinat que les argiles tenen un origen geològic d’uns deu milions d’anys.
Tradicionalment, els ollers de Breda obtenien la matèria primera de les terreres situades a tocar del municipi i la classificaven en argiles blanques, negres i vermelles, combinades segons la fórmula secreta de cada mestre terrisser. La capacitat de resistir el xoc tèrmic de l’argila refractària permetia convertir-la en recipients aptes per al foc, una característica fonamental en una època en què les cassoles es posaven directament sobre les brases.
Durant centenars d’anys, l'ofici de terrisser es va mantenir inalterable; amb la utilització del torn manual i els forns moruns com a elements centrals. El 1769, els terrissaires de Breda obtenien permís per vendre a Barcelona; el 1777 fundaven el seu propi gremi i ja exportaven terrissa a Amèrica. Tanmateix, no va ser fins a principis del s. XX que la industrialització i automatització dels tallers van provocar la creació de les primeres fàbriques destinades a la terrissa i la manera tradicional d’elaboració va ser substituïda per la fabricació industrial.
La indústria es transforma
La reconversió industrial del sector bredenc va arrencar amb força durant la dècada dels seixanta. Van aparèixer les primeres premses mecàniques rotatives per fabricar cassoletes i les màquines destinades a pastar la terra, entre d’altres. Als anys setanta van arribar els forns elèctrics, els forns de campana, de vagoneta i els forns de túnel, que van deixar enrere els tradicionals forns moruns. La dècada dels vuitanta va portar noves transformacions, amb la incorporació de premses hidràuliques i esmaltadores robotitzades. I la innovació no s’ha aturat. La mecanització, les noves tecnologies i els grans sistemes de producció han permès multiplicar la capacitat productiva i adaptar el sector a les exigències del mercat contemporani.
Avui, la indústria terrissera bredenca està totalment mecanitzada i adaptada a les noves tecnologies i a les grans cadenes de producció. Les fàbriques del municipi i dels voltants produeixen tones setmanals de recipients ceràmics per a ús alimentari que s’exporten arreu del món. Tot plegat, fruit del coneixement acumulat per diverses generacions. Malgrat la industrialització i el tancament d’antics obradors a finals del segle XX, a Breda encara hi ha productors que mantenen viva la terrissa per a ús culinari com el primer dia.
Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
