L'home que va modernitzar el vi, en primera persona
Es presenta a Barcelona "Una vida entre viñedos", les memòries de Miguel A. Torres. En publiquem alguns dels extractes més personals i reveladors de l'home que va revolucionar el sector del vi.
"Miguel A. Torres ens ofereix a les seves memòries la crònica precisa d'un període en què tot va canviar al sector del vi espanyol. I ell va ser vector i inspiració de molts d'aquests canvis. Canvis radicals, que avui s'han convertit, com qualsevol bon canvi, en una cosa que ens sembla habitual, òbvia”. Així ho destaca Pedro Ballesteros, Master of Wine, al pròleg de Una vida entre viñedos, les memòries de l’enòleg i president de Familia Torres, publicades per l’editorial Planeta i presentades aquest matí a Barcelona.
Miguel A. Torres (Vilafranca del Penedès, 1941), quarta generació de la nissaga propietària del celler, és una de les figures clau en la modernització del vi espanyol. Format en enologia a la Universitat de Borgonya, a Dijon, es va incorporar al negoci familiar el 1962 i va liderar l’expansió tant interior com internacional de Família Torres, celler fundat el 1870 a Vilafranca del Penedès.
Una figura visiònaria
Impulsor de vins emblemàtics com Mas La Plana, Fransola, Milmanda o Grans Muralles, Torres ha estat també un dels grans visionaris i renovadors del sector. A ell es deu la introducció de tècniques innovadores, com la fermentació en fred, i l’aposta pel cultiu de varietats internacionals. Més endavant, va impulsar la recuperació de varietats ancestrals catalanes, amb què va contribuir a la preservació i revaloració del patrimoni vitivinícola del país.
En les darreres dècades, la seva tasca s’ha orientat cap a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic. Fruit d’aquest compromís, el 2008 va posar en marxa el programa ambiental Torres & Earth, destinat a reduir les emissions de CO₂ i a adaptar la viticultura als reptes ambientals del futur.
Casat amb Waltraud Maczassek, responsable durant vint-i-cinc anys de les exportacions de la companyia a Alemanya, és pare d’Ana, Mireia i Miquel. Els dos darrers participen activament en la direcció i la gestió enològica del grup familiar.
Una trajectòria fascinant
A Una vida entre viñedos, Torres obre les portes de la seva faceta més íntima —la joventut, la vida familiar, els desafiaments i les pèrdues— alhora que relata la transformació d’un celler del Penedès en un referent internacional. La creació de vins icònics, l’aposta pionera per noves varietats, la recuperació de ceps ancestrals, l’expansió als mercats internacionals i el compromís amb la sostenibilitat i l’acció climàtica vertebren un relat vital que travessa bona part dels segles XX i XXI.
Descobrim aquest llibre amb els lectors de CUINA a través d’una selecció d’extractes que ens permeten endinsar-nos en la trajectòria personal i professional d’un dels noms imprescindibles de la història recent del vi.
Els anys universitaris
“El director del curs d’Enologia [de la Universitat de Borgonya, a Dijon] era el professor Jacques Bergeret, un home extraordinari, excel·lent comunicacor, amb uns coneixements molt extensos. Sabia motivar als alumnes i interessar-los pel món de la vinya i el vi; gràcies a ell vaig descobrir que el vi seria la meva passió en el futur.”
L’origen de les primeres grans marques
“Si la marca Coronas ja existia des de temps de l'avi Joan, va ser el meu pare el que va anar creant les grans marques tradicionals de la casa. Així van néixer Viña Sol, però també el rosat De Casta i, sobretot, la més important de totes, Sangre de Toro. Els brandis Torres 5 i Torres 10 existien ja des de la dècada de 1940, però el meu pare va crear després el Fontenac i l’Hors d’Age, que avui es coneix com a Torres 20.
L'Hors d'Age va aconseguir ser pràcticament idèntic als bons cognacs de l'època. Al principi, m'encarregava personalment de la destil·lació dels vins, utilitzant un petit alambí de sis-cents litres a la destil·leria de Vilafranca.”
Les primeres fermentacions a baixa temperatura
“El 1964 vam aconseguir elaborar els primers vins de parellada amb un control adequat de la temperatura. En aquella època era habitual que els vins blancs fermentessin en cubes de ciment a temperatures de 30-32 ºC, el que provocava que els fins aromes del procés s’evaporessin amb la calor i que els vins perdessin tot el seu potencial encant.
Com no disposava de cubes d’acer inoxidable —que van arribar poc després i que van resultar ideals per a aquests tipus de procediments, se’m va acudir fer un petit celler a Pontons, a les muntanyes de l’Alt Penedès, on les nit d’octubre eren molt més fredes, al voltant d’uns 14-15 ºC.”
Els ceps ancestrals
“Quan vaig tornar de Montpellier el 1983, seguint el consell del professor Denis Boubals, vam iniciar un nou desafiament: la recerca dels antics ceps catalans per a recuperar-los. Un cep no mor mai, se’n poden trobar descendents en un bosc veí o, fins i tot, en una vinya propera, explicava el meu professor. Així, vam publicar anuncis en la premsa comarcal demanant als viticultors que si a les seves vinyes tenien algun cep que no coneguessin, truquessin al meu telèfon de contacte.”
El canvi climàtic
“El 2007, després de veure la pel·lícula d’Al Gore Una veritat incòmoda, vaig comprendre que el canvi climàtic suposava una amenaça greu per a les nostres vinyes. L’augment de les temperatures i dels períodes de sequera podien afectar-nos en el futur. Per això, el 2008 vam decidir tractar d’afrontar aquest desafiament en el programa Torres & Earth.”
