Neix l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla

Els esmorzars de forquilla parlen de comunitat, de patrimoni i, especialment, de la identitat gastronòmica de tot un país. Ara, amb l'objectiu de reivindicar l'esmorzar de forquilla com a patrimoni de la cultura gastronòmica catalana, s'ha fundat l'Associació Catalana de l'Esmorzar de Forquilla (ACEF).

El projecte, nascut amb mig centenar de socis arreu del territori català, es presenta com una eina per preservar, estudiar i divulgar una pràctica gastronòmica que durant generacions ha estat vinculada a les fondes, tavernes, bars i restaurants catalans.

El president de l'entitat, Albert Molins, va anunciar la novetat el passat dilluns 5 d'octubre, amb un esmorzar de forquilla al restaurant L'Andreuenc (Sant Andreu, Barcelona), guanyador per segon any consecutiu de la Lliga del Porc i la Forquilla. Tal com ha explicat Molins, "no volem ser només una associació de persones a qui els agrada esmorzar bé. Volem valorar tot el que hi ha darrere d'aquest àpat i entendre'l com una part de la nostra cultura popular".

Sota la marca Cultura de Forquilla, l'associació busca convertir l'esmorzar de forquilla en un espai de coneixement i defensa de la cuina tradicional catalana, però també del producte, el territori, els oficis, la pagesia i la restauració que fan possible aquesta cultura gastronòmica.

Més que un àpat

Per a l'associació, l'esmorzar de forquilla va més enllà d'un esmorzar contundent abans del migdia. Es tracta d'una pràctica gastronòmica, però també social i cultural que ha evolucionat al llarg de tres segles i que avui dia encara manté una estreta relació amb les formes tradicionals de cuinar i amb el calendari del món rural.

"Els plats de cassola, els guisats, els peus de porc, els menuts, els ous, les botifarres, els llegums o els plats de temporada formen part d'un patrimoni culinari que, en molts casos, s'ha transmès de generació en generació fora dels grans receptaris gastronòmics", reivindica el president.

L'ACEF considera que preservar aquesta cuina contribueix a preservar una manera de relacionar-se amb el territori i amb el producte. "Quan parlem d'esmorzar de forquilla parlem de cuina, però també de pagesia, de ramaderia, de mercats, de productors, de restauradors i d'oficis. És tot un ecosistema cultural", assenyala.

Un projecte obert a tothom

Cultura de Forquilla vol reunir en un mateix paraigua els diferents actors que participen d'aquesta pràctica. Per tal d'aconseguir-ho, l'entitat disposa d'espais de participació per als esmorzadors i esmorzadores, i també per als restauradors que mantenen l'oferta gastronòmica.

La proposta es completa amb una estructura de delegats territorials, destinada a facilitar la participació dels socis de les diferents demarcacions catalanes. "Volem construir una associació que sigui com una gran taula. Una taula llarga on càpiga tothom: qui cuina, qui produeix, qui serveix, qui investiga i, evidentment, qui s'asseu a esmorzar", afirma Molins.

Una tasca de memòria

En una línia similar, un dels reptes de l'ACEF és documentar una tradició que durant molt de temps s'ha transmès sobretot a través de la pràctica i de la memòria oral.

Per això, Cultura de Forquilla planteja activitats de divulgació, trobades, esmorzars col·lectius i continguts editorials que permetin aprofundir en la història i l'evolució de l'esmorzar de forquilla, els seus plats i els seus actors.