El projecte GRACTI, de la DO Terra Alta, aprofundeix en el coneixement de la Garnatxa Blanca

La Denominació d'Origen Terra Alta ha presentat els primers resultats del projecte GRACTI - Garnatxa Terra Alta: Ciència, Territori i Identitat, desenvolupat pel Centre Tecnològic del Vi (VITEC). La iniciativa, impulsada per la DO Terra Alta i coordinada per l'INNOVI, busca aprofundir en el coneixement de la Garnatxa Blanca al territori i alhora reivindicar-ne el valor, la singularitat i la projecció tant nacional com internacional.

Comprendre la Garnatxa Blanca

En el procés, el VITEC ha analitzat aspectes com l'expressió aromàtica de vins elaborats amb Garnatxa Blanca procedents de set cellers ubicats en diferents punts de la zona de producció. En aquesta línia, la investigació ha optat per incloure-hi diverses anyades i, en alguns casos, sèries de fins a cinc anyades consecutives, cosa que permet analitzar amb més exactitud les diferències entre vins com també els elements que es mantenen amb el pas del temps.

Per a la DO Terra Alta, la Garnatxa Blanca és identitat, patrimoni i futur. Aquest estudi ens aporta una nova base objectiva per conèixer-la millor

Aquesta anàlisi s'ha realitzat mitjançant cromatografia de gasos, una tècnica que permet identificar i quantificar els compostos aromàtics presents en el vi. D'aquesta manera, VITEC ha estudiat directament l'expressió final dels vins elaborats i la seva evolució segons l'origen, l'anyada i les característiques de cada referència. Tal com explica Rosa Caballé, presidenta de la DO Terra Alta, "per a la DO Terra Alta, la Garnatxa Blanca és identitat, patrimoni i futur. Aquest estudi ens aporta una nova base objectiva per conèixer-la millor, valorar-ne la diversitat i continuar construint amb rigor el seu posicionament com una de les grans varietats blanques mediterrànies".

Aprofundir en el coneixement

Paral·lelament, el VITEC ha dut a terme dues activitats amb la finalitat d'aprofundir en l'expressió sensorial de la Garnatxa Blanca i descobrir com la perceben els professionals i els consumidors.

La primera activitat, celebrada a Gandesa, ha consistit en una sessió de treball i formació amb el panel de tast de la DO Terra Alta. Durant la jornada, els tastadors han avançat en la definició d'un protocol específic per caracteritzar amb més precisió la Garnatxa Blanca, a partir de la identificació dels seus principals atributs aromàtics i gustatius i de les diferències entre les diverses tipologies de vins.

Per la seva banda, la segona activitat s'ha dut a terme a la Universitat Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, amb la participació de diversos consumidors. Al llarg de la jornada, els participants han tastat diversos vins de la Terra Alta elaborats amb la varietat Garnatxa Blanca. Durant el tast, han visualitzat continguts sobre el paisatge, la gastronomia, la història i la identitat del territori, mentre diversos dispositius registraven el ritme cardíac, la resposta galvànica de la pell i el seguiment de la mirada. 

Aquest exercici ha permès estudiar no només els vins tastats, sinó la resposta emocional que els generava. Segons Alejandro Suárez, investigador del Departament d'Anàlisi Sensorial de VITEC, "amb aquestes activitats hem volgut, d'una banda, avançar en la definició d'un protocol de tast específic per a la Garnatxa Blanca i, de l'altra, entendre millor com els consumidors perceben els vins i els continguts vinculats a la Terra Alta. Aquest treball ens permet identificar quins elements tenen més capacitat per connectar amb el públic i poden ser útils per a la comunicació i la promoció de la DO i de la varietat".

Resultats obtinguts

L'estudi ha permès concloure que la Garnatxa Blanca dins la zona de producció de la DO Terra Alta presenta una àmplia diversitat aromàtica. En aquest sentit, els vins analitzats mostren diferents concentracions i combinacions de compostos relacionats amb la frescor, les notes florals i cítriques, les herbes aromàtiques, els perfils balsàmics i les aromes més madures. Aquestes diferències estan vinculades a factors com l'origen, l'orientació de les vinyes, les condicions de cada anyada i les decisions preses tant a la vinya com al celler.

D'altra banda, l'anàlisi d'anyades consecutives ha permès detectar una estabilitat notable entre algunes famílies de compostos aromàtics. De fet, en alguns vins, certs marcadors relacionats amb la frescor, el caràcter floral o l'expressió varietal es mantenen en concentracions similars al llarg de diferents anyades.

Aquesta estabilitat ajuda a qüestionar la idea que la Garnatxa Blanca és una varietat pensada només per al consum jove o que perd ràpidament expressió amb el pas del temps. Tot i que caldrà continuar aprofundint-hi, el fet que determinats marcadors aromàtics puguin mantenir-se estables entre anyades reforça el potencial de la Garnatxa Blanca de la Terra Alta per evolucionar bé en ampolla.

L'estudi també analitza el comportament dels vins de l'anyada 2022, marcada per temperatures elevades i dèficit hídric. En diverses de les mostres analitzades, aquesta anyada presenta concentracions especialment elevades de determinats compostos aromàtics. Les dades apunten que la Garnatxa Blanca de la Terra Alta va ser capaç de preservar i, en alguns casos, intensificar part de la seva expressió varietal en unes condicions ambientals exigents.

Si més no, des de VITEC remarquen la importància de diferenciar entre un dèficit hídric moderat i un estrès hídric sever. Una restricció moderada d'aigua pot afavorir determinats processos metabòlics i aromàtics, mentre que un estrès excessiu pot limitar la maduració i reduir la síntesi de compostos aromàtics.

Els resultats obtinguts de VITEC complementen el treball desenvolupat durant les jornades amb Masters of Wine i sommeliers internacionals, centrades en el territori, el perfil sensorial, la gastronomia, la capacitat de guarda i el posicionament de la Garnatxa Blanca. Ara, la DO Terra Alta té la tasca d'analitzar aquestes dades conjuntament amb les conclusions obtingudes en la resta d'activitats de GRACTI. L'objectiu és construir una lectura global que permeti identificar quins resultats es poden transformar en arguments útils per als cellers, els professionals de la restauració, els prescriptors i el conjunt del territori.