Vi dolç, el tresor oblidat

Uns dels vins més tradicionals de casa nostra s’han convertit en poc més que un recurs gastronòmic que només els millors sommeliers i alguns cuiners empren. Potser per valorar-los de debò, cal conèixer-los bé i saber amb què prendre’ls

Lluís Romero
Per fer el Rasim Pansit Blanc, a l'Olivera assequen el raïm de garnatxa blanca i xarel·lo, a l'ombra, en llits de palla, dos mesos
Per fer el Rasim Pansit Blanc, a l'Olivera assequen el raïm de garnatxa blanca i xarel·lo, a l'ombra, en llits de palla, dos mesos © Cedides
Els vins dolços han passat en pocs anys de ser un veritable tresor a convertir-se, per a molts, en un estil oblidat. Cert és que algunes elaboracions de molt poca qualitat hi han tingut força a veure, però això no pot ser motiu suficient perquè desapareguin de la cases de la gent i només tinguin espai a les cuines i les sales dels restaurants d’alta gastronomia. Potser el que ens cal per valorar com es mereix el bon vi dolç és conèixer-lo i entendre’l de debò, i també tenir les