Vins i gent de frontera
A la Catalunya del Nord, la ratlla d’un mapa no diu res: hi conviuen vinyaters, artesans i cuiners que fan les coses al límit del que es coneix. Un viatge per Banyuls i Cotlliure, i la història de Catherine i Bruno Duchêne
Vull parlar de gent que he conegut tant al nord de Catalunya com a la Catalunya del Nord. No és un joc de paraules, no. Penso en vins i gent de frontera per dos motius. En primer lloc, aquesta línia política dibuixada en un mapa ara fa més de 300 anys té poc a veure amb la realitat dels costums de la terra i amb els moviments d’animals i persones: a la seva vora, hi he descobert una abundància de gent interessant i de terra generosa que no sap què és una frontera. En segon lloc, trobo que molta d’aquesta gent viu a la frontera del seu coneixement, perquè fan vins i altres manufactures al límit del que sol ser conegut i acceptat per la majoria.
Aquesta línia política dibuixada en un mapa ara fa més de 300 anys té poc a veure amb la realitat dels costums de la terra.
Aquest valor de la paraula frontera m’agrada perquè conté una certesa: la millor recerca neix de la inquietud i de les preguntes que genera una observació atenta de la natura, quan es fa al llindar del coneixement consolidat. Fa uns anys, vaig passar de Banyuls de la Marenda a Espolla pel coll de Banyuls, sense trobar cap senyal físic que em digués si era al nord de Catalunya o a la Catalunya del Nord. Aquesta sensació de terra on tot és possible em va agradar i em va fer créixer la curiositat per descobrir què hi passava. Començo per la Catalunya del Nord.
Vins i persones, paisatges i sentiments, mirades i interpretacions, històries, viatges d’una banda a l’altra. Emocions que no em venen només de la vinya i del vi. He conegut gent que també fa altres coses boniques i importants: cuinen, pinten i esculpeixen, fan roba i joies, couen pa, fan vinagre, formatge i mel, proposen banys de bosc. Viuen a recer d’un lloc, interior i exterior a ells, que els fa compartir conceptes fonamentals, molt vinculats a la terra i a la llum d’aquell cel, on ensumo llibertat i creativitat, curiositat, bellesa i intensitat, proximitat i autenticitat: arrelament.

Un llindar ple de noms
Aquests darrers anys, hi he fet viatges, estades, xerrades, àpats i tastos, hi he trobat evidències que ve de gust compartir. Les sensacions d’alguns vins de la zona m’han sotragat: els de Caroline i Joachim Roque (Domaine Carterole, a Cotlliure) van ser els primers. Va seguir el benestar que em va regalar el restaurant i allotjament Les 9 Caves. Tot es concentrava entre Banyuls de la Marenda i Cotlliure, on els Pirineus són ja serra de l’Albera i es capbussen en la Mediterrània encalçats per un mar de vinyes i de pissarra. Bruno Duchêne (Domaine Bruno Duchêne) i Yoyo (Domaine Yoyo) també feien vi, a Banyuls. I n’hi havia uns quants més en pobles de la vora: Tom Lubbe (Matassa), Lionel Gauby (Domaine Eau de Souche) i Olivier Pithon (Domaine Pithon), a Calce; els Danjou-Banessy, a l’Espirà de l’Aglí; Cyril Fhal (Clos de Rouge Gorge), a Lator de França, etc.
Com es pot explicar aquesta acumulació de talent, d’inquietud, de respecte per la natura i de vins destacats? Penso en tres raons: un efecte crida (els de casa, Gauby, criden els de fora, Lubbe); un efecte econòmic (les vinyes d’aquesta zona han estat les més barates de França durant anys), i un efecte estètic-climàtic: l’Albera i la Costa Vermella acumulen terrasses precioses i úniques, vinyes velles i diversitat geològica, i reben, a més, l’efecte refrescant d’una marinada sempre present.
De Mallorca a Banyuls
Heus aquí una de les històries que hi he conegut, la de Catherine Ribas-Duchêne, una dona feta al voltant d’un somriure permanent i unes mans que parlen, i Bruno Duchêne. Van ser parella i van crear el domaine que du el nom d’ell, el vinyòvol. La Catherine va néixer a la Borgonya, filla de pares mallorquins amb possessió a l’illa, dedicats al comerç a l’engròs de fruita i verdura. Els seus germans li van presentar en Bruno, que es dedicava al xampinyó. A en Bruno li agradava molt el vi, però no en feia. Duia el verí dins, però, perquè era amic de joventut de viticultors, avui, del renom de Thierry Puzelat (Clos de Tue-Boeuf) i Hervé Villemade (Domaine Villemade), al Loira. Als 34 anys, va decidir capgirar la seva vida i estudiar vitivinicultura. Va voltar tot França per poder triar on començava a fer vi.

A la Catherine li agradava Mallorca, però en Bruno va acabar pensant en Banyuls, pel preu de la vinya i perquè era a un cop de mar de les Balears. Tots dos hi van estar d’acord: la llum, la vegetació, les cases i algunes de les cuines antigues que hi quedaven els recordaven Mallorca. Quan la Catherine en parla, pensa en la cuina del mas d’Arístides Maillol (avui museu, a uns quatre quilòmetres de Banyuls, cap al coll), on a l’escultor agradava rebre visites. A la Catherine li recorda la cuina de la seva padrina mallorquina.
Vinyes, roba i joies
Les primeres vinyes les van comprar a Alain Castex i Ghislaine Magnier (llavors Casot des Maillols, a Trullars) i van començar a vinificar allà on, precisament, l’atzar absolut em va dur un dia: l’Atélier de l’Arbre, el taller i botiga on la Catherine feia roba, arreglava peces, reinventava túniques georgianes o filava pedres per fer-ne joies. Va ser qui em va explicar, al llarg d’una horabaixa deliciosa, la història de com ella i en Bruno van acabar creant un celler a Banyuls.

Els vins d’en Bruno regalen l’energia i la vivor que els transmeten unes vinyes úniques: la mescla suggeridora de les garnatxes blanca, grisa i negra; la frescor del sirà i el monestrell; la profunditat de la unió entre carinyena i garnatxa blanques; l’empremta profunda del seu ranci de sol i serena. Cal conèixer-los i beure’ls, perquè representen l’ànima física i sentimental dels terrers de Banyuls de la Marenda.
Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat