Joana Caules i Francesc Mercadal es van casar un dia d’abril del 1756, a prop de Maó, una ciutat viva i cosmopolita, sacsejada llavors pel pas constant de vaixells de tota la Mediterrània. El casament d’aquesta parella de classe benestant es va celebrar just l’endemà de l’arribada de les tropes franceses a Menorca, després de seixanta anys de domini anglès. Al sumptuós banquet hi va assistir el mariscal Richelieu —no el confongueu amb el cardenal—. I va ser allà, en aquella taula festiva, on el cap de les tropes franceses va tastar una salsa senzilla que va trobar deliciosa, la maionesa. Tant li va agradar, que poc després està documentat que la salsa provinent de Maó es va poder tastar en un palauet de Madame Pompadour, a París.
Els francesos van donar fama internacional a la ‘maonesa’ i, de passada, se’n van atribuir l’autoria, malgrat que el nom de la salsa indicava clarament el seu origen: Maó. Així ho creien els historiadors, però no en tenien proves. Fins que el 2022, el metge i investigador Pep Pelfort va descobrir el manuscrit que feia tant de temps que buscava. Era el receptari dels Caules, i en una de les pàgines, sota el nom de salsa de peix crua, hi havia la redacció més antiga de la preparació de la maionesa. L’antic manuscrit, posat a la venda en un portal de llibres usats, va ser adquirit per la família Solé Parellada, del restaurant 7Portes de Barcelona, i s’acaba de convertir en el desè volum de la Col·lecció 7Portes de receptaris històrics de cuina catalana, coeditat amb l’editorial Barcino.
El receptari conté 251 plats, escrits, probablement, per la senyora de la casa com un manual d’instruccions destinat a la cuinera llogada. Receptes menorquines conviuen amb d’altres d’inspirades en les cuines italiana, francesa, anglesa, sueca i espanyola. I, gran part, fetes amb ingredients que arribaven en vaixells al port de Maó, i que només uns pocs podien pagar. Entre les pàgines, finsi tot hi ha l’organització d’un àpat amb servei a la francesa, una posada en escena elegant i coreografiada,molt semblant a la que hauria pogut gaudir el mariscal Richelieu aquell vespre d’abril en què va tastar per primera vegada la maionesa.
