Fins a finals d’octubre, s’han programat una quarantena d’espectacles de format mitjà d’artistes d’arreu del territori en una trentena de pobles diferents: música en directe, circ, dansa, monòlegs i activitats familiars comparteixen escenari amb experiències gastronòmiques pensades a mida per a cada ocasió.
Al capdavant de la proposta culinària, hi tornen a ser el xef Sergi de Meià i la Fundació Coma de Meià, de Vilanova de Meià (Noguera), amb una aposta clara per productes ecològics i receptes de quilòmetre zero que expliquen el territori a cada mos. “La cultura no és un plat precuinat escalfat al microones. Ha de ser com la bona cuina: feta a foc lent, amb ingredients honestos i servida en bona companyia”, assegura el cuiner de la Fundació Coma de Meià.
Per saber què s’hi cou, vam assistir a l’arrencada de Perifèria, el 31 de maig, al castell de Mur (Pallars Jussà). A l’escenari, el músic Francesc Ribera Titot va revisitar l’obra del trobador medieval Guillem de Berguedà. Al seu costat, la cantant aranesa Alidé Sans va oferir un viatge a través del seu darrer treball, Arraitz, pura essència tel·lúrica en occità.
A la cuina, Sergi de Meià va proposar un sopar dedicat a l’amistat occitana-catalana, elaborat íntegrament amb productes del Pallars i inspirat en la cuina popular de muntanya. Cruixent de girella —l’embotit pallarès tradicional, a base de carn d’ovella—, un caneló farcit de formatge de tupí, intens i aromàtic, una cassoulet a l’estil pallarès i unes postres de fruita que podreu reproduir a casa si seguiu fil per randa les indicacions d’aquestes pàgines. Trobareu tota la programació i entrades per a Perifèria Cultural a la pàgina web: periferiacultural.cat.
Embotit de carn d'ovella
La girella, que podeu tastar en xarcuteries i restaurants dels dos Pallars i de l’Alta Ribagorça, s’ha revalorat molt, els darrers temps. Té una particularitat: és un dels pocs embotits del país elaborat amb carn, greix i menuts del xai, a més d’incloure arròs, ou, all, julivert, safrà, sal i pebre. De textura greixosa i granelluda, de color blanquinós i sabor intens, es menja fregida, tallada a rodanxes, o bé saltada amb altres ingredients.
Tradició de muntanya
El tupí rep el nom de l’atuell de fang que es feia servir per elaborar aquest formatge de gust fort: la massa quallada àcida o el formatge curat es trossejava, s’introduïa dins el recipient i s’hi afegia algun líquid, com ara anís, aiguardent sec o rom.
Panoràmica
Al castell de Mur s’hi pot arribar per un dels molts camins que els darrers anys s’han recondicionat. Des de diferents punts, podreu gaudir d’unes vistes espectaculars de la Conca de Tremp i els Pirineus.
Barra energètica
Aquest dolç es preparava per conservar les figues de la temporada. A més, per l’aportació energètica, era perfecte per als pagesos, per afrontar les llargues jornades de treball.
