Amanida de burrata, tomàquet, alfàbrega i pinyons

Per Miquel Àngel Roque

Tipus de plat Amanides

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

1 burrata
Rata
Coneguda també com a saltabardissa, la rata és un peix de fons de la Mediterrània i l’Atlàntic oriental, de cos curt i forma que recorda l’aranya, tot i tenir el cos més ample i el cap més potent i cuirassat. El color marró de la part superior li permet confondre’s amb el fons sorrenc on s’enterra per guaitar les preses, atraient-les tot agitant la carnositat que remata la primera espina de la primera aleta dorsal. Amb un parell de fiblons a la vora superior dels opercles, també té els primers radis de l’altra aleta dorsal convertits en espines verinoses.

De carn blanca poc greixosa i força compacta, la rata té una pell gruixuda i gelatinosa que fa que es consideri peix de sopa, malgrat que els exemplars més grossos (de més de 20 centímetres de llarg) es puguin incorporar sense problema als guisats mariners tradicionals.
2 tomàquets de varietats diferents
unes fulles d’alfàbrega fresca
un grapat de pinyons
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
vinagre de Mòdena Borges

Amanida de burrata, tomàquet, alfàbrega i pinyons Miquel Àngel Roque

1 burrata
Rata
Coneguda també com a saltabardissa, la rata és un peix de fons de la Mediterrània i l’Atlàntic oriental, de cos curt i forma que recorda l’aranya, tot i tenir el cos més ample i el cap més potent i cuirassat. El color marró de la part superior li permet confondre’s amb el fons sorrenc on s’enterra per guaitar les preses, atraient-les tot agitant la carnositat que remata la primera espina de la primera aleta dorsal. Amb un parell de fiblons a la vora superior dels opercles, també té els primers radis de l’altra aleta dorsal convertits en espines verinoses.

De carn blanca poc greixosa i força compacta, la rata té una pell gruixuda i gelatinosa que fa que es consideri peix de sopa, malgrat que els exemplars més grossos (de més de 20 centímetres de llarg) es puguin incorporar sense problema als guisats mariners tradicionals.
2 tomàquets de varietats diferents
unes fulles d’alfàbrega fresca
un grapat de pinyons
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
vinagre de Mòdena Borges

Talleu el tomàquet en daus de 2 cm.
Piqueu l'alfàbrega amb l'ajuda d'un ganivet.
En una paella, torreu una mica els pinyons.
Prepareu la vinagreta emulsionant tres parts d'oli amb una part de vinagre i un pessic de sal.
En una safata poseu el tomàquet, l'alfàbrega i els pinyons, i amaniu-ho amb la vinagreta. Barregeu-ho tot bé i disposeu-hi a sobre la burrata. Serviu-ho immediatament.