Arròs mar i muntanya de conill, fredolics i escamarlans

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

1 conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.
8 escamarlans
1 sèpia mitjana
300 g de fredolics
2 grans d'all
6 salsitxes
400 g d'arròs de gra rodó
sal i pebre
1 l de brou fet amb ossos de conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.

Ingredients

1 conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.
8 escamarlans
1 sèpia mitjana
300 g de fredolics
2 grans d'all
6 salsitxes
400 g d'arròs de gra rodó
sal i pebre
1 l de brou fet amb ossos de conill
Conill
Animal originari de la regió mediterrània emparentat amb la llebre,
de la qual es diferencia per les orelles i les potes del darrere, més curtes.
Domesticat des d’antic, criat de manera artesana, a principis del segle xx
es va començar a criar industrialment. De carn menys fosca que la de la
llebre i, com aquella, fàcilment alterable, es recomana posar-la unes hores
en aigua freda, lleugerament salada, per blanquejar-la una mica més. El
fet de no tenir pell que protegeixi la carn, a diferència del pollastre, en fa
aconsellable la cocció en humit o recobrint-la, si es fa la cocció en sec, amb
una mica de cansalada. Si el conill és gros i, per tant, vell i de carn més
feta, val la pena marinar-la una mica amb oli, algun líquid àcid, com el vi
o el vinagre, i herbes aromàtiques, per estovar-la i perfumar-la.

Preparació

Netegeu la sèpia i guardeu-ne el fetge. Talleu-la a daus. Talleu també el conill a trossos petits.
Poseu un raig d’oli en una cassola de ferro colat. Salpebreu els escamarlans i salteu-los a la cassola. Reserveu-ho.
A la mateixa cassola, enrossiu tots els trossos de conill. Quan sigui ben ros, afegiu-hi la sèpia perquè es cogui lentament. Incorporeu-hi les salsitxes i deixeu que el conjunt agafi color.
Afegiu-hi els fredolics nets i tallats per la meitat si són grossos; el fetge de la sèpia tallat a daus petits i els alls pelats i laminats.
Poseu-hi l’arròs, doneu-li un tomb, i deixeu-lo rossejar 1 min. Poseu-hi el brou bullent i deixeu-ho coure uns 15 min, aproximadament. Quan faltin un parell de minuts, afegiu-hi els escamarlans. Apagueu el foc i deixeu reposar la cassola tapada els 3-4 min que li faltaran.

Preparació

També et pot interessar

La tardor al Pallars Sobirà: no us l'acabareu

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Amb la Venda de Proximitat, tot són avantatges!

Tenochtitlán, el centre del món asteca