Bacallà Skrei amb wok de verdures

Per Miquel Àngel Roque

Tipus de plat Primer

Ràpida i senzilla Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

400 g llom de bacallà Skrei, prèviament remullat en salmorra
Salmorra
Un preparat típic valencià, inclòs en el grup genèric dels mulladors i confeccionat, tradicionalment, amb pebrots de morro de vaca de mida no excessiva i tomàquets verds, als quals alguns afegien bitxos, també verds. Destinada, majoritàriament, a acompanyar plats contundents, com la paella, cosa que permetia fer una pausa en el consum, també es consumia, tradicionalment, a mitja tarda, acompanyada d’una llesca de pa amb oli. És un preparat a base de maceració, durant 4 o 5 dies, en aigua salada (d’aquí el nom de 'salmorra'), més o menys avinagrada i perfumada amb herbes aromàtiques i alguns productes especials, com canya verda i brots de garrofer Aquesta especialitat era una més dels molts conservats en salmorra propis de les nostres terres i que, avui, en competència amb les conserves, són difícils de trovar fora de les bacallaneries.
1 manat d'espàrrecs verds
1/4 pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
groc
1/4 pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermell
1 manat d'alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
10 beines de mongetes verdes
6 bolets xiitake
Xiitake
Bolet de la família de les marasmiàcies, originari d’Orient, on és conegut i consumit des de fa dos mil·lennis, i conreat de de fa un mil·lenni sobre troncs o serradures. Curiosament, també forma part de la farmacopea xinesa, que li atribueix un gran nombre de propietats medicinals, entre elles el poder fortificant. Una particularitat fa interessant aquest bolet, que és el segon més consumit del món, darrere del xampinyó: suporta l’assecat i la conservació. A més, quan es cou, recupera el gust i absorbeix el dels productes que es couen amb ell. D’aquí que hagi entrat amb força a la nostra cuina. És important que, quan el rehidratem, no llencem l’aigua on ho hem fet: incorporada al fons de cocció, el perfumarà. I que posem a coure els peus una mica abans, perquè són més durs i fibrosos.
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
un rajolí de salsa de soja

Bacallà Skrei amb wok de verdures Miquel Àngel Roque

Ingredients

400 g llom de bacallà Skrei, prèviament remullat en salmorra
Salmorra
Un preparat típic valencià, inclòs en el grup genèric dels mulladors i confeccionat, tradicionalment, amb pebrots de morro de vaca de mida no excessiva i tomàquets verds, als quals alguns afegien bitxos, també verds. Destinada, majoritàriament, a acompanyar plats contundents, com la paella, cosa que permetia fer una pausa en el consum, també es consumia, tradicionalment, a mitja tarda, acompanyada d’una llesca de pa amb oli. És un preparat a base de maceració, durant 4 o 5 dies, en aigua salada (d’aquí el nom de 'salmorra'), més o menys avinagrada i perfumada amb herbes aromàtiques i alguns productes especials, com canya verda i brots de garrofer Aquesta especialitat era una més dels molts conservats en salmorra propis de les nostres terres i que, avui, en competència amb les conserves, són difícils de trovar fora de les bacallaneries.
1 manat d'espàrrecs verds
1/4 pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
groc
1/4 pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermell
1 manat d'alls tendres
Alls tendres
Va bé per a la tos i els constipats, i per a les persones que pateixen bronquitis i asma. Prevé malalties coronàries i és una verdura molt diürètica, antisèptica, vasodilatadora i fungicida. Menjar all amb freqüència millora la circulació de la sang i és un bon expectorant i desinfectant. De sec en podeu trobar tot l’any. De tendre, la millor època és entre els mesos de novembre i abril, des dels panellets fins a les faves i els pèsols. Però no són sempre de la mateixa varietat. Primer vénen els alls morats, coneguts en alguns indrets com a alls xinesos; després vénen els alls porrers, els blancs. Tenen un perfum molt més suau que els secs, no piquen i admeten moltes preparacions, des de menjar-los sols, amb un pols de sal i un tall de pa i llonganissa, fins a fer-ne sopa, tempura o guisat.
10 beines de mongetes verdes
6 bolets xiitake
Xiitake
Bolet de la família de les marasmiàcies, originari d’Orient, on és conegut i consumit des de fa dos mil·lennis, i conreat de de fa un mil·lenni sobre troncs o serradures. Curiosament, també forma part de la farmacopea xinesa, que li atribueix un gran nombre de propietats medicinals, entre elles el poder fortificant. Una particularitat fa interessant aquest bolet, que és el segon més consumit del món, darrere del xampinyó: suporta l’assecat i la conservació. A més, quan es cou, recupera el gust i absorbeix el dels productes que es couen amb ell. D’aquí que hagi entrat amb força a la nostra cuina. És important que, quan el rehidratem, no llencem l’aigua on ho hem fet: incorporada al fons de cocció, el perfumarà. I que posem a coure els peus una mica abans, perquè són més durs i fibrosos.
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
un rajolí de salsa de soja

Bacallà Skrei amb wok de verdures Miquel Àngel Roque

Abans de cuinar el bacallà Skrei, has de posar-lo en salmorra per potenciar-ne el gust. Per fer-ho, posa 100 g de sal en un cassó i afegeix-hi 20 cl d'aigua. Fes que arrenqui el bull i deixa que la sal es dissolgui. Retira el cassó del foc i afegeix-hi la pela d'una llimona i 80 cl d'aigua més. Deixa que es refredi i submergeix-hi el bacallà Skrei durant 30 minuts. Passat el temps, escorre el bacallà i eixuga'l bé amb paper absorbent. El tindràs a punt per consumir-lo o el pots guardar a la nevera fins a l'endemà. Si ho conserves, recorda treure'l un parell d'hores abans de cuinar-lo de la nevera perquè agafi temperatura.

Preparació

Talleu tota la verdura i els bolets en bastons de la mateixa mida.
Poseu el wok al foc. Espereu que estigui ben calent i afegiu-hi un raig d'oli d'oliva. Incorporeu-hi els pebrots, els espàrrecs, els alls tendres i les mongetes verdes. Salteu-ho durant 5 min.
Afegiu-hi els bolets i salteu-ho durant 2 min més.
Tireu sobre les verdures un rajolí de salsa de soja i doneu-hi un parell de voltes. Retireu-ho del foc.
Mentre es fa la verdura, enforneu el bacallà durant 10 min a 180 ºC, aproximadament. El bacallà estarà al punt quan el seu interior arribi a 40 ºC.
Serviu les verdures i a sobre disposeu-hi el bacallà. Acabeu el plat amb un raig d'oli d'oliva.

Preparació

També et pot interessar

6 plats per menjar pèsols

Plans primaverals en família a Catalunya

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?