Cassola de patates guisades i pop de llauna

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

2 llaunes de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
al natural
2 patates
3 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 gra d’all
un raig de vi blanc
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Ingredients

2 llaunes de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
al natural
2 patates
3 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 gra d’all
un raig de vi blanc
pebre vermell
Pebre vermell
El pebre vermell dels catalans, anomenat pebre roig al País Valencià, pebre bord a les Balears, pimentó una mica arreu i paprika a la cuina internacional, és un altre producte que reclamaria una certa normalització lingüística. Més que res, perquè el mot 'pebre' remet a un producte picant original inexistent. El preparat s’obtenia, un cop assecats en enfilalls, molent pebrots dolços sense copoll ni llavors.

Més modernament, la tècnica aplicada als bitxos va permetre obtenir pebre vermell picant, fent possibles greus errors a l’hora d’acolorir certs preparats, com ara l’escabetx o la sobrassada

Els més reconeguts de casa nostra, ambdós introduïts a la regió per les ordres monàstiques, són el de La Vera (Càceres), fumat lleugerament en assecar-lo, i el de La Ñora (Múrcia), obtingut d’aquesta varietat de pebrot.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Preparació

Peleu les patates i talleu-les a daus no gaire grossos.
Peleu i piqueu la ceba. Amb l’ajuda d’un adult, sofregiu-la a foc lent en una cassola, uns 5 min, amb un raig generós d’oli.
Afegiu-hi les patates, el gra d’all picat i els tomàquets ratllats. Deixeu que el tomàquet es cogui lentament, amarant les patates. Saleu-ho.
Quan la barreja hagi perdut gairebé tot el líquid i els ingredients estiguin ben confitats, aboqueu-hi un raig generós de vi blanc i coeu-ho fins que s’evapori.
Poseu-hi mig got d’aigua i coeu-ho a foc mitjà uns 5 min, o fins que les patates quedin toves.
Afegiu-hi el pop al natural i, tot seguit, remeneu-ho una mica perquè tot s’amalgami. Acabeu-ho amb un pessic generós de pebre vermell.

El consell

Sempre és genial anar al mercat i comprar peix o marisc fresc. Però, per a aquells dies o setmanes en què tots anem de bòlit i no teniu gaire temps per anar a comprar, els congelats o les llaunes en conserva us poden donar un cop de mà per no deixar de menjar sa i equilibrat.

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Del 3 al 5 de maig - Fira del Vi de Falset 2024