Còctel Hamburg Lemonade

Tipus de plat Còctels

Ingredients

40 ml de ginebra
Ginebra
Aiguardent d’entre 43 i 47º obtingut per destil·lació del fermentat d’ordi sense maltatge, amb una rectificació amb baies de ginebró i perfumat amb herbes, que en diferencien els tipus i les marques. Tot i la pretensió britànica, la ginebra és d’origen holandès i va ser creada al segle xvii. Va assolir una gran popularitat a les illes britàniques perquè era fàcil d’elaborar, i perquè va servir per boicotejar el conyac francès i per alienar la classe obrera més miserable. La societat victoriana, destinant-la al consum femení i inventant el gintònic amb idees curatives, la va rescatar de la baixa condició inicial i la va posar de moda. Als fogons, se sol fer servir per cuinar algunes aus i carns especialment greixoses, combinada amb el ginebró.
22 ml de brandi
Brandi
Nom genèric que designa els destil·lats, envellits en bótes de fusta, dels productes alcohòlics obtinguts de qualsevol fruit, tot i que els més habituals són els obtinguts del raïm, que dóna els 'finos' o la brisa, que genera els marcs.

Inventat, sembla, pels comerciants holandesos, que buscaven reduir el volum de les càrregues de vi que embarcaven cap a Anglaterra (per afegir-hi aigua després), el pas per les bótes de roure en va fer un producte valorat i amb ràpida aplicació a la cuina, com a element que, pel grau alcohòlic, permetia, abans de la cocció en salsa, el flamejat de les carns, que es rostien tot transferint-hi els elements de sabor del brandi i eliminant-ne l’alcohol.

També es fa servir, sobretot el marc, com a líquid de conservació d’algunes fruites carnoses, especialment les prunes.
d'albercoc
22 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
Gínger
Grapat de pistatxos picats per la vora del got

Per a la guarnició: branca de romaní

Ingredients

40 ml de ginebra
Ginebra
Aiguardent d’entre 43 i 47º obtingut per destil·lació del fermentat d’ordi sense maltatge, amb una rectificació amb baies de ginebró i perfumat amb herbes, que en diferencien els tipus i les marques. Tot i la pretensió britànica, la ginebra és d’origen holandès i va ser creada al segle xvii. Va assolir una gran popularitat a les illes britàniques perquè era fàcil d’elaborar, i perquè va servir per boicotejar el conyac francès i per alienar la classe obrera més miserable. La societat victoriana, destinant-la al consum femení i inventant el gintònic amb idees curatives, la va rescatar de la baixa condició inicial i la va posar de moda. Als fogons, se sol fer servir per cuinar algunes aus i carns especialment greixoses, combinada amb el ginebró.
22 ml de brandi
Brandi
Nom genèric que designa els destil·lats, envellits en bótes de fusta, dels productes alcohòlics obtinguts de qualsevol fruit, tot i que els més habituals són els obtinguts del raïm, que dóna els 'finos' o la brisa, que genera els marcs.

Inventat, sembla, pels comerciants holandesos, que buscaven reduir el volum de les càrregues de vi que embarcaven cap a Anglaterra (per afegir-hi aigua després), el pas per les bótes de roure en va fer un producte valorat i amb ràpida aplicació a la cuina, com a element que, pel grau alcohòlic, permetia, abans de la cocció en salsa, el flamejat de les carns, que es rostien tot transferint-hi els elements de sabor del brandi i eliminant-ne l’alcohol.

També es fa servir, sobretot el marc, com a líquid de conservació d’algunes fruites carnoses, especialment les prunes.
d'albercoc
22 ml de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
Gínger
Grapat de pistatxos picats per la vora del got

Per a la guarnició: branca de romaní

Preparació

Mulleu la vora del got de suc de llimona i afegiu-hi els pistatxos picats.
Combineu tots els ingredients a la coctelera.
Agiteu la coctelera i aboqueu la barreja en el got ple de gel.
Afegiu-hi gínger i guarniu-ho amb la branca de romaní.