Espill de pinya

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 6

Sense
gluten

Ingredients

5 rodanxes de pinya
3 rovells d'ou
250 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
125 g de sucre
125 ml de llet
1/4 l de suc de pinya
15 g de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
7 cireres confitades

Espill de pinya Gemma Clofent

Ingredients

5 rodanxes de pinya
3 rovells d'ou
250 g de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
125 g de sucre
125 ml de llet
1/4 l de suc de pinya
15 g de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
7 cireres confitades

Preparació

Escalfeu 100 ml de suc de pinya i desfeu-hi un full de gelatina (uns 2 g), remullada i ben escorreguda.
Aboqueu-la en un motlle rectangular de cake, mullat, i col·loqueu-lo entremig de gel; quan s'hagi pres poseu-hi 3 rodanxes de pinya, ben juntes, i, en els buits, cireres confitades.
Prepareu una crema de bavaresa, feta amb els rovells d'ou, el sucre, la resta de suc de pinya, la llet i la gelatina; poseu-la entremig del gel i, quan comenci a espessir-se, incorporeu-hi la nata i la pinya restant, tallada ben petita.
Aboqueu-la en el motlle sobre les rodanxes de pinya, i deixeu-lo a la nevera. Per treure el pastís del motlle, introduïu-lo uns segons en aigua tèbia, aboqueu-lo i deixeu-lo una estona a la nevera.

Preparació

També et pot interessar

El Gremi de Pastisseria de Barcelona i la UB presenten una mona per reivindicar la ciència

8 rutes familiars per viatjar en el temps i descobrir la història de Catalunya

Quin és l'origen i el sentit de les falles de València?

Botticelli i el regne de la primavera