Gelats de pal d'albercoc

El refresc natural per a tota la família

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

8-10 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
en almívar
1 l de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
8 rovells d’ou
100 g de sucre
30 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Gelats de pal d'albercoc

Ingredients

8-10 albercocs
Albercoc
Es consumeix fresc, però també accepta la dessecació, transformant-se en orellana després d’obrir-lo per la meitat i assecar-lo al sol. De fet, com que té poc sucre, l’orellana resulta molt més gustosa que el mateix albercoc, a condició que la rehidratem durant una bona estona amb aigua tèbia.

L’albercoc és el company ideal de carns blanques, especialment del porc; amb els més verds, els britànics fan el 'pickle', cuinant-los amb vinagre i clau d’espècia.

També la seva melmelada és especialment emprada en pastisseria, com a cobertura de pastissos i per evitar-ne la dessecació. Originari de la Xina i portat a Occident pels perses a través d’Armènia, l’albercoc va ser acusat de ser el causant de certes febres i, per tant, condemnat a l’ostracisme des de finals de l’imperi Romà, fins que els croats el van tornar a portar i els àrabs el van introduir a través d’Espanya.
en almívar
1 l de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida
8 rovells d’ou
100 g de sucre
30 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 canonet de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.

Preparació

Amb l’ajuda d’una batedora, tritureu els albercocs fins a obtenir-ne un puré espès. Reserveu-lo.
Bateu els rovells d’ou amb el sucre i la farina, i reserveu-ho.
En un cassó, bulliu la nata amb el canonet de vainilla. Quan bulli, barregeu-la amb l’ou i torneu a posar-la al foc. Aquesta vegada, deixeu que la crema espesseixi sense deixar que bulli.
Barregeu la crema amb l’albercoc triturat i deixeu-ho refredar. Distribuïu-ho en motlles de gelats de pal, alternant-ho amb làmines fines d’albercoc en almívar.
Congeleu-los 12 h abans de servir-los.
Per obtenir un gelat més cremós, congeleu la barreja en un recipient i bateu-la enèrgicament cada hora, durant tot el congelat, d’aquesta manera evitareu la cristal·lització dels líquids i obtindreu més bon resultat.

Preparació

També et pot interessar

3 amanides en pot de vidre

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca

17 barris i viles marineres que has de conèixer