Morro de bacallà al pil-pil d'algues

Per Pep Nogué

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

200 g d'espines de bacallà
4 talls de 175 g cadascun de morro de bacallà dessalat
5 g de molsa d'Irlanda (alga)
5 g d'alga wakame, 5 g d'alga kombu de sucre, 5 g d'alga nori
Alga nori
Producte d’origen japonès obtingut a partir d’algues roges del gènere 'Porphyra' —especialment valorada és la 'P tenera'— que es trituren i treballen com la pasta de paper per formar làmines quadrades de 18 cm de costat, amb textura de paper, i que s’empra com a base per preparar els 'maki'. D’origen força antic (segle vi), els emperadors xinesos de la dinastia Sung rebien part dels tributs de la província de Fujian en aquesta forma. La de bona qualitat es pot reconèixer per la lluentor i la flexibilitat, alhora que pel to verdós i l’aspecte uniforme que és visible a contrallum. Emprada per als maki, també s’utilitza per a certs aperitius, per embolicar diversos productes o preparats. O també, lleugerament torrada, es pot esmicolar en sopes, amanides i pans. Finalment, rehidratada, s’incorpora com a condiment en certs guisats.
(totes aquestes algues, deshidratades)
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
4 grans d'all
1 cirereta (un tipus de xili cru, no assecat)
300 ml d'oli verge extra d'arbequines

Ingredients

200 g d'espines de bacallà
4 talls de 175 g cadascun de morro de bacallà dessalat
5 g de molsa d'Irlanda (alga)
5 g d'alga wakame, 5 g d'alga kombu de sucre, 5 g d'alga nori
Alga nori
Producte d’origen japonès obtingut a partir d’algues roges del gènere 'Porphyra' —especialment valorada és la 'P tenera'— que es trituren i treballen com la pasta de paper per formar làmines quadrades de 18 cm de costat, amb textura de paper, i que s’empra com a base per preparar els 'maki'. D’origen força antic (segle vi), els emperadors xinesos de la dinastia Sung rebien part dels tributs de la província de Fujian en aquesta forma. La de bona qualitat es pot reconèixer per la lluentor i la flexibilitat, alhora que pel to verdós i l’aspecte uniforme que és visible a contrallum. Emprada per als maki, també s’utilitza per a certs aperitius, per embolicar diversos productes o preparats. O també, lleugerament torrada, es pot esmicolar en sopes, amanides i pans. Finalment, rehidratada, s’incorpora com a condiment en certs guisats.
(totes aquestes algues, deshidratades)
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
4 grans d'all
1 cirereta (un tipus de xili cru, no assecat)
300 ml d'oli verge extra d'arbequines

Preparació

Feu un brou posant en una olla al foc 1/2 l d'aigua freda, les espines de bacallà, la ceba i la pastanaga tallades a rodelles i les algues. Deixeu-lo bullir 25 min.
Després, traieu les espines, la ceba i la pastanaga. Tritureu-ho i reserveu-ho.
Separeu amb cura la pell del morro de bacallà perquè no es trenquin els talls.
Poseu en una cassola al foc amb un raig d'oli, els alls pelats i laminats i unes rodelles de cirereta. Quan tot estigui confitat, poseu-hi la pell de bacallà i 200 ml de brou de bacallà. Deixeu-ho coure 2 min. Tritureu-ho i aneu-hi incorporant l'oli d'arbequines, que us quedi un bon pil-pil ben lligat. Si queda molt espès, hi podeu afegir més brou.
Poseu de nou el pil-pil al foc amb els talls de bacallà. El foc ha de ser suau perquè quedi lleugerament cuit. Serviu-ho a temperatura tèbia tirant a calenta.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril