Nyoquis amb pesto de ruca

Per Silvia Viscuso

Tipus de plat Primer

Ràpida i senzilla

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

500 g de patates grogues
farina fluixa 00
sal
1 ou
50 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
25 g de pinyons
75 g d’oli d’oliva verge extra la Pulla
25 g de pecorino
Pecorino
De fet, hem de parlar de 'formatges', ja que, amb el mateix nom genèric, quatre varietats de formatge, amb la seva do, es reparteixen el mercat. El romà (el més conegut), el toscà, el sicilià i el sard, aquest amb l’afegit d’un producte tradicional de Sardenya, avui quasi clandestí, el 'casu marzu' (‘formatge podrit’), fet infectant el formatge amb larves d’un tipus especial de mosca. De llet d’ovella ('pecora' en italià) treballada amb quall animal i cuita per donar-li forma, tradicionalment s’anava salant a mà durant el curat. Es presenta en dos tipus. Un de relativament tendre, de cinc mesos de curat mínim, que es destina a amanides i plats similars, i l’altre més sec, amb vuit mesos mínims de curació i destinat a ser gratat i a substituir, en els plats de pasta de les regions del sud d’Itàlia, el parmesà.
romano
25 g de parmesà
1⁄2 gra d’all

Nyoquis amb pesto de ruca Enrique Marco

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

500 g de patates grogues
farina fluixa 00
sal
1 ou
50 g de ruca
Ruca
Herba originària del sud d’Europa i l’oest de l’Àsia, la cuina italiana la posa en amanides i plats de pasta. Gairebé té les mateixes propietats que la mostassa o que els créixens. Antiescorbútica, diürètica i estimulant, Dioscòrides deia que menjada en grans quantitats, incitava a la luxúria. N’hi ha dues classes. La ruca salvatge (Eruca vesicaria) és de fulles carnoses, allargassades i dentades, amb un pecíol llarg, gruixut i a voltes fi brós. És de sabor intens, lleugerament àcid i amb un punt d’amargor, ric, herbaci i picant, mentre que la ruca cultivada (Eruca sativa) té un cicle de cultiu curt, de sabor una mica picant i agradable, i les fulles són més amples. La ruca se sol menjar crua i només les fulles més petites i tendres, en amanides i barrejada amb vegetals. Amaniu-la amb una vinagreta suau o amb un bon oli d’oliva i formatge ratllat. En plats de pasta, es recomana afegir-la al final de la cocció, com si fos una herba aromàtica.
25 g de pinyons
75 g d’oli d’oliva verge extra la Pulla
25 g de pecorino
Pecorino
De fet, hem de parlar de 'formatges', ja que, amb el mateix nom genèric, quatre varietats de formatge, amb la seva do, es reparteixen el mercat. El romà (el més conegut), el toscà, el sicilià i el sard, aquest amb l’afegit d’un producte tradicional de Sardenya, avui quasi clandestí, el 'casu marzu' (‘formatge podrit’), fet infectant el formatge amb larves d’un tipus especial de mosca. De llet d’ovella ('pecora' en italià) treballada amb quall animal i cuita per donar-li forma, tradicionalment s’anava salant a mà durant el curat. Es presenta en dos tipus. Un de relativament tendre, de cinc mesos de curat mínim, que es destina a amanides i plats similars, i l’altre més sec, amb vuit mesos mínims de curació i destinat a ser gratat i a substituir, en els plats de pasta de les regions del sud d’Itàlia, el parmesà.
romano
25 g de parmesà
1⁄2 gra d’all

Preparació

Peleu les patates, talleu-les i bulliu-les en una olla amb aigua.
Quan siguin cuites, escorreu-les i passeu-les pel passapurés.
Deixeu-les refredar una mica i afegiu-hi l’ou, un pols de sal i farina (la que admeti). Ha de quedar un nyoqui ni massa tou ni massa dur.
Per al pesto: tritureu la ruca amb l’all, els formatges, un pols de sal i els pinyons, i afegiu l’oli d’oliva.
Bulliu els nyoquis en aigua bullent abundant fins que pugin a la superfície.
Escorreu-los i barregeu-los amb el pesto i serviu-ho.

Preparació

També et pot interessar

Els 4 trens més emblemàtics del Principat

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix

Tenochtitlán, el centre del món asteca