Polenta amb sobrassada i mel

Per Food Photos / Cristina Rivarola

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 20

Ràpida i senzilla Sense
gluten Tradicional

Ingredients

100 g de polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
precuinada
500 ml d'aigua
25 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
150 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
o formatge de cabra
80 g de mel de romaní
pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de girasol
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Aperitiu de polenta, sobrassada, formatge i mel

Ingredients

100 g de polenta
Polenta
Feta inicialment amb sèmola o farina de blat (el pulmentum de les legions romanes) cuites amb aigua i sal, ha originat preparats com el nostre farro o la fariña dels gautxos argentins (feta amb mandioca). Itàlia, el país que ha fet seu el preparat, n'ofereix tres tipus. La gialla (groga), a base de farina de blat de moro, la bianca, amb farina de castanya, i la fosca, amb fajol. Totes tres es preparen bullint-les i remenant-les amb un bastó. Amb més aigua, si es volen presentar com a puré de cullera, o amb menys, si es volen espesses, per poder tallar la massa resultant amb un fil i fregir o coure al forn els talls per guarnició.
precuinada
500 ml d'aigua
25 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
100 g de sobrassada
Sobrassada
Típica de les Illes, es fa amb una barreja de carn de porc (el Negre de Mallorca per a les millors) i xulla (cansalada blanca), picades i amb pebre vermell abundant, pebre negre i sal, que s'emboteix en el budell del porc, en el cas de les millors, i deriva en diversos productes finals (llonganissa, arrissada, cular, bufeta, bisbe o poltru), que se sotmeten a un procés de fermentació i curat en assecadors per deixar-los a punt. La IGP concedida per la Unió Europea admet la terrina, omplerta amb sobrassada curada, de la qual s'elimina el budell o succedani.
150 g de mozzarella
Mozzarella
Formatge italià de pasta tova 'filata' (la quallada reposa en el sèrum unes hores, cosa que la fa mal·leable), històricament fet amb llet de vaca a tot el sud de la península italiana, però que, a la Campanya, es fa amb la de les búfales de la regió i sota l’empara d’una dop. En forma de boles de mides i pesos diversos, la mozzarella s’havia de consumir no més enllà del cinquè dia després de produir-la. Un requisit que la tecnologia ha suavitzat, de la mateixa manera que ha permès presentar versions fumades del mateix formatge. Consumida al natural amb una mica de pernil o acompanyada de tomàquet (la popular amanida caprese), la mozzarella és també un ingredient imprescindible de pizzes, calzones i altres preparacions que passen pel forn i que, gràcies al seu caràcter 'filante', la desfan i integren en el conjunt.
o formatge de cabra
80 g de mel de romaní
pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de girasol
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Aperitiu de polenta, sobrassada, formatge i mel

Preparació

Poseu l'aigua a bullir en un cassó i afegiu-hi la polenta, remenant-la amb una espàtula. Abaixeu el foc i coeu-la 8 min, sense deixar remenar-la. Afegiu-hi la mantega i poseu-hi sal al gust.
Retireu la polenta del foc i aboqueu-la en una safata rectangular untada amb una mica d'oli. Mireu que us quedi un gruix d'1 cm, aproximadament. Deixeu-la refredar i talleu-la en rodones.
Escalfeu el forn a 180 ºC i poseu-hi la polenta fins que quedi daurada. Afegiu-hi el formatge i la sobrassada i torneu-la a posar al forn, 3 min.
Abans de servir-ho, poseu la mel de romaní sobre les rodanxes de polenta i decoreu-ho amb pipes de girasol.

Preparació

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi