Vieires al pastor amb ceba vermella i salsa de Jamaica

Per Juan Rodríguez López

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

oli d'oliva verge extra
fulles de plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
100 g de pinya cuita en talls de mitja mirepoix

Per a les vieires:

6 vieires
aigua

Per a l'adob al pastor

2 xilis guajillo
2 xilis anchos
1 cabeça d'alls
100 ml de vinagre blanc
Vinagre blanc
Malgrat que el vinagre blanc, estrictament, sigui el que s’obté de la fermentació acètica de l’alcohol pur de canya de sucre, en cuina aquest apel•latiu se sol emprar per designar el vinagre obtingut a partir del vi blanc, que li confereix una certa tonalitat groguenca. Menys perfumat que els vinagres convencionals, se sol destinar a les marinades de peixos, entre les quals destaca la de seitons, que, gràcies al vinagre, queden de color blanc. Per la mateixa raó i pel nul color que transmet a les salses, el vinagre blanc es fa servir en les preparacions de peix i marisc i en determinades salses, com l’holandesa i la bearnesa. També sol ser el que es fa servir en la preparació de vinagres aromatitzats.
100 ml de suc de pinya
15 g d'achiote
comí
clavell d’espècia
50 g de pinya
oli d'oliva verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per a la ceba vermella:

1 ceba vermella
70 ml de suc de llima
Llima
Va arribar a la Península Ibèrica i al nord d’Àfrica des de l’Orient Pròxim durant l’edat mitjana. N’hi ha de diverses varietats: l’amargant o agre (Citrus aurantifolia), coneguda com a llimona mexicana, l’àcida (Citrus latifolia), que es coneix com la llima o llimona de Tahití o la llima persa, i la dolça (Citrus limetta). Es cultiven en zones temperades i en zones tropicals i subtropicals de tot el món. El sabor va en funció de la varietat, més àcides o més dolces. S’han d’escollir peces que pesin i que tinguin la pell ferma, brillant, de color verd intens i sensetaques ni talls. No s’han d’agafar toves o que presentin una forma dessecada o poc pesada, símptoma d’envelliment. Es fan servir per als mateixos usos que les llimones: per amanir plats, amanides, begudes, postres i combinats, però també per a fer receptes de cuina tropical, com el ceviche peruà. Per la seva frescor i alegria al nas, és ideal per a gelats, sorbets i granissats, i dóna un toc d’alegria a les postres i els combinats de fruita. Se’n poden elaborar conserves, com melmelades, confitures, gelees, chutneys o compotes.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
1 xili habanero
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.

Per a la salsa de Jamaica:

100 g de flors de Jamaica
aigua
100 g de sucre

Vieires al pastor amb ceba vermella i salsa de Jamaica

Ingredients

oli d'oliva verge extra
fulles de plàtan
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
100 g de pinya cuita en talls de mitja mirepoix

Per a les vieires:

6 vieires
aigua

Per a l'adob al pastor

2 xilis guajillo
2 xilis anchos
1 cabeça d'alls
100 ml de vinagre blanc
Vinagre blanc
Malgrat que el vinagre blanc, estrictament, sigui el que s’obté de la fermentació acètica de l’alcohol pur de canya de sucre, en cuina aquest apel•latiu se sol emprar per designar el vinagre obtingut a partir del vi blanc, que li confereix una certa tonalitat groguenca. Menys perfumat que els vinagres convencionals, se sol destinar a les marinades de peixos, entre les quals destaca la de seitons, que, gràcies al vinagre, queden de color blanc. Per la mateixa raó i pel nul color que transmet a les salses, el vinagre blanc es fa servir en les preparacions de peix i marisc i en determinades salses, com l’holandesa i la bearnesa. També sol ser el que es fa servir en la preparació de vinagres aromatitzats.
100 ml de suc de pinya
15 g d'achiote
comí
clavell d’espècia
50 g de pinya
oli d'oliva verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Per a la ceba vermella:

1 ceba vermella
70 ml de suc de llima
Llima
Va arribar a la Península Ibèrica i al nord d’Àfrica des de l’Orient Pròxim durant l’edat mitjana. N’hi ha de diverses varietats: l’amargant o agre (Citrus aurantifolia), coneguda com a llimona mexicana, l’àcida (Citrus latifolia), que es coneix com la llima o llimona de Tahití o la llima persa, i la dolça (Citrus limetta). Es cultiven en zones temperades i en zones tropicals i subtropicals de tot el món. El sabor va en funció de la varietat, més àcides o més dolces. S’han d’escollir peces que pesin i que tinguin la pell ferma, brillant, de color verd intens i sensetaques ni talls. No s’han d’agafar toves o que presentin una forma dessecada o poc pesada, símptoma d’envelliment. Es fan servir per als mateixos usos que les llimones: per amanir plats, amanides, begudes, postres i combinats, però també per a fer receptes de cuina tropical, com el ceviche peruà. Per la seva frescor i alegria al nas, és ideal per a gelats, sorbets i granissats, i dóna un toc d’alegria a les postres i els combinats de fruita. Se’n poden elaborar conserves, com melmelades, confitures, gelees, chutneys o compotes.
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
1 xili habanero
orenga
Orenga
Planta aromàtica molt propera al marduix, que presenta una aroma que recorda la menta i la sajolida. Coneguda des de l’antiguitat, els grecs la consideraven la planta de la felicitat, i la seva aparició al costat d’una tomba, on solien plantar-la, es considerava un senyal de la felicitat de l’enterrat en el més enllà.

De fulles petites i flors en espiga ampla, de color generalment vermell, l’orenga es considerava una planta medicinal, sobretot com desinfectant. Gastronòmicament, es feia servir per aromatitzar la cervesa. Però, sobretot, la seva funció va ser, i continua sent, aromatitzar amanides (combina de manera excel·lent amb el tomàquet) i condimentar la carn, simplement espolsant-la-hi pel damunt abans de coure-la. Aquesta propietat es pot ampliar transmetent-ne les aromes a l’oli o al vinagre, deixant-hi macerar uns brots.

Per a la salsa de Jamaica:

100 g de flors de Jamaica
aigua
100 g de sucre

Vieires al pastor amb ceba vermella i salsa de Jamaica

Preparació

Per a les vieires: obriu-les i netegeu-les. Reserveu-les.
Per a l'adob al pastor: netegeu els xilis de llavors i venes. Escalfeu una paella i coeu-los amb l'all; remulleu-ho amb el vinagre fins que se suavitzin. Dissoleu l’achiote en el suc de pinya fins a formar una pasta lleugerament espessa. Tritureu els xilis amb les espècies, els alls i la pinya fins a obtenir una salsa espessa; afegiu-hi l’achiote i el suc de pinya, barregeu-ho tot i integreu-ho.
Escalfeu una paella alta i coeu la salsa 5 min; deixeu-la refredar 30 min.
Pinzelleu les vieires per tots els costats i reserveu-les.
Per a la ceba vermella: piqueu la ceba, afegiu-hi el suc, la sal, pebre, el xili habanero a tires i l'orenga; barregeu-ho bé. Deixeu-ho reposar 2 h, fins que la ceba canviï de color. Reserveu-ho.
Per a la salsa de Jamaica: infusioneu les flors de Jamaica amb l'aigua i el sucre. Retireu les flors i reduïu l'aigua fins a tenir una salsa espessa. Reserveu-ho.
Muntatge: Escalfeu oli i segelleu les vieires marinades. Serviu les vieires sobre un llit de fulla de plàtan cuita al foc. Refresqueu les vieires amb la ceba vermella i la pinya cuita, i acompanyeu-les de la salsa de Jamaica.

Preparació

També et pot interessar

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Tenochtitlán, el centre del món asteca