• Inici
  • Personatges
  • Marina Ribas: "Si de veritat vols saber tot el que hi ha darrere el menjar, sembra un hort"

Marina Ribas: "Si de veritat vols saber tot el que hi ha darrere el menjar, sembra un hort"

Aquesta eivissenca dietista, mestra i pagesa “de pa sucat amb oli” ha treballat de divulgadora d’alimentació i salut, i és la creadora del Substack 'El rebost de na Marina Ribas' i autora del llibre 'Fer brou per ser llliure'

24/08/2026  00:00
Marina Ribas
Marina Ribas

Quin ingredient no falta mai al seu rebost?

Fideus. Dels prims. En un moment en faig una sopa ràpida per sopar o una fideuada amb el que hi hagi a la nevera per dinar. M’acabo d’adonar que ara mateix en tinc tres paquets, per si de cas.

Quin ingredient li falta per tastar i se’n mor de ganes?

El natto. Soc addicta a mirar vídeos d’esmorzars japonesos i necessito saber si darrere l’estranya textura d’aquest ferment hi ha un sabor nou que podria estimar.

El viatge gastronòmic de la seva vida seria...

Doncs, possiblement, al Japó. La idea d’esmorzar peix, arròs, sopeta i fermentats em sembla ideal, i crec que podria avesar-m’hi, per no parlar de com m’agrada el sushi.

Quina moda gastronòmica actual li fa més ràbia?

La dels tes aquests que porten bombolles gelatinoses dins. Els auguro el mateix futur que als cupcakes, pobres.

Per què ha triat el brou com a metàfora de llibertat?

Perquè no pot haver-hi res més senzill i alhora més revolucionari que abocar quatre comestibles dins d’una olla amb aigua i treure’n una menja digna fent-li una botifarra als precuinats i als deliveries: tradició, salut i sobirania alimentària sense complicacions.

Què li ha ensenyat més sobre el menjar real, el seu vessant pagès o el de dietista?

El pagès. Si de veritat vols saber tot el que hi ha darrere el menjar, sembra un hort i veuràs com t’exploten a la cara el canvi climàtic, la manca de temps, la falta de connexió amb la natura, la necessitat d’immediatesa i certeses i el mal d’esquena de fer anar l’aixada.

Quin és l’últim plat que ha cuinat per ser lliure?

Un pollastre al forn. D’aquí en trec unes quantes menjades (de les restes sempre en surten unes croquetes o un farciment per a xapatis) i un bon brou.

Cuinar és sempre un acte polític?

Sempre. Fins i tot quan diem que cuinem per amor. Al darrere s’hi amaga el propi concepte de l’amor, que és indiscutiblement polític i també travessa tot allò relacionat amb la cultura, l’economia, l’educació, etc.

Si l’hi convidem, quin restaurant tria?

Qualsevol on puguem gaudir d’un bon esmorzar de forquilla per sucar-hi pa.

Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Portada del número 302 del CUINA
Aquest article es va publicar en el número: 302 del Cuina
Amb el suport de: