Un tàrtar de salmó amb Marta Romagosa
La periodista i escriptora em rep a casa seva, al cor de Barcelona, on m’espera amb un plat que és l’especialitat de la seva filla
Hi ha cases que són de ràdio. La nostra sempre ho ha sigut, i la Marta és una d’aquelles veus que s’acaben fent familiars, de tant escoltar-les. M’obre la porta de casa seva, al cor de Barcelona, amb aquesta mateixa familiaritat. M’hi espera amb la taula parada en una cuina espaiosa en funcionament. Hi té un tàrtar de salmó amb alvocat que ha triat perquè és un dels primers plats que va cuinar la seva filla, l’Emma, quan era petita, i li té “un amor especial”. Em crida l’atenció que hi ha posat cireres: “Va ser una idea de l’Emma, i funciona bé, perquè hi dona un toc dolç que ens agrada molt”.
Receptes heretades
“Soc la petita de quatre germans, i a mi ningú m’esperava: el meu germà petit i jo ens portem dotze anys. Gairebé vaig créixer com una filla única amb un germà gran”, m’explica. A casa, assegura, “sempre hi va haver un ambient molt familiar”. La mare, la Paquita, era una cuinera excel·lent, i també una dona d’empenta: “Com que a l’escola es menjava molt malament, amb unes amigues va muntar una empresa per portar-ne la cuina i va ser un èxit total”. Encara que era de Gràcia i el pare, en Ramon, de Vilanova i la Geltrú, vivien a Cornellà.
Com que a l’escola es menjava molt malament, amb unes amigues va muntar una empresa per portar-ne la cuina i va ser un èxit tota
A casa, afirma, sempre havien menjat molt bé. “Tinc un sobre ple de receptes escrites per la meva mare. Sempre dic que les passaré a net, però no ho faig, perquè m’agrada tocar els papers antics. Així i tot, el meu pare en va passar algunes a màquina perquè s’entenguessin millor.” També té un record per a la sogra, la Conxita, “que cuinava de cine”. M’explica que “alguns dels seus plats els vaig aprendre només de veure’ls-hi fer, i n’he passat uns quants per escrit a la meva filla perquè no es perdin”.
Una mica de pebre

Fa un any que la Marta presenta La nit dels ignorants, l’històric programa de ràdio que s’emet, en directe, a partir de les dotze de la nit. Amb aquest horari, fer quadrar horaris amb la seva parella, Toni Clapés, que presenta Versió Rac1 a la tarda, és complicadíssim: “Al final, jo sopo d’hora i m’espero que ell arribi. Llavors, m’assec a la taula mentre ell sopa, i xerrem del dia”.
Ens preparem per fer la foto i la Marta m’ensenya, orgullosa, el llibre de receptes que va escriure l’Emma quan era petita. També em mostra un molinet de pebre de dimensions extraordinàries. “El vam comprar amb en Toni de viatge de noces, ara fa vint-i-cinc anys. Sempre fèiem la broma que, quan s’acabés el pebre, el matrimoni també. Però, mira, aquest any es va buidar i l’hem tornat a omplir. Vint-i-cinc anys més!”
Riu i, amb el molinet, condimenta generosament el tàrtar de la seva filla.
Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat