Oliver Peña: "És el restaurant de cuina catalana que ens agradaria visitar si no fóssim catalans"
Una trajectòria immaculada fent brillar la cuina i sommelieria de grans cases dels altres per entomar amb pols ferm el restaurant de la seva vida en parella
Enigma, 41 Grados Experience, Teatro Kitchen Bar (ex Tickets), Comerç 24. Suma-hi més de 40 professionals de la restauració esperant l’ordre precisa per actuar en conseqüència. En conjunt, un sac pesat de responsabilitat atorgat per cuiners reconeguts —Albert Adrià o Carles Abellan— que no deleguen poders absoluts a qualsevol mortal. Fent números rodons, un quart de segl de màxima exigència per albirar el dia assenyalat amb la pau interior de la feina ben feta.
Avui, sense inversors milionaris patrocinant l’aventura, sense un grup hostaler on aixoplugar-se, sense caps de turc si venen mal dades, Mineral és i serà adrenalina en estat pur. L’addicció que genera una primera vegada cuinant i servint des de la llibertat absoluta enganxa i es percep en aquest restaurant nounat planificat al mil·límetre per transmetre proximitat.
Un vespre qualsevol, no han tocat les vuit i ja hi ha quatre minerals subjectant quatre comandes plenes de receptes precioses. Una de les pedres té un color rosa apagat que forma prismes llargs; una altra sembla un exoplaneta de color de toffee. Les altres dues són més brillants: una de pissarra amb purpurina nevada i l’altra d’un blau congelat. A mesura que avanci el servei, hi haurà molts més minerals formant un sistema calcari de roca massissa sensacional. Evidentment, la mineria és una peça important del teler, en aquesta barra per a vint comensals i dues taules. La Cristina és asturiana de Piedras Blanca i l’Oliver és de Rubí, amb un germà ferrer. Tot i que Cal Carbó va ser la idea primigènia, finalment es van decantar per un nom més universal, potser menys associat als calçots i la carn a la brasa. Aquí es fa nova cuina catalana autogestionada sense la cotilla de l’alta cuina.
Hores de vol acumulades, producte reconeixible, punts de cocció impecables i una imaginació controlada. A la cuina, l’Oliver té Franco Ferranti de mà dreta, amb vuit anys d’historial treballant plegats. Motius de pes per assimilar que estem davant d’una de les obertures més esperades de l’any a Barcelona. Ho saben la majoria dels comensals, sobretot la clientela fidel d’etapes anteriors, i ho saben els emprenedors de l’aventura. Dit això, la troballa és fenomenal, perquè Mineral no decep ni gota mentre es nodreix de les primeres crítiques positives per créixer sense aturador.

No ha de ser pas fàcil tancar la primera carta en funcions de declaració d’intencions que ha de resumir dues veus i un estil.
C.L. En aquests inicis, l’autoexigència ha sigut més gran que no pas la pressió que podien exercir des de fora. Són molts anys educats en aquesta mentalitat de buscar l’excel·lència i era missió impossible esborrar-ho de la ment. Sempre hem defensat les cases dels altres com si fossin nostres. Imagina el que farem ara que els diners són nostres...
O.P. Estem supercontents amb la rebuda. Sabem que anirem evolucionant, però no ens preocupa. Anirem cap a on hàgim d’anar. D’aquí a sis mesos, segur que no estem fent exactament això.
Sabem que anirem evolucionant, però no ens preocupa. Anirem cap a on hàgim d’anar. D’aquí a sis mesos, segur que no estem fent exactament això
Entre snacks, pans, cosetes, freds i filferros hi ha mossegades reconeixibles i salses autòctones.
O.P. Som un restaurant de cuina catalana. Era una de les coses innegociables, quan intentàvem visualitzar el restaurant. Evidentment, no és cuina catalana tradicional.
C.L. Fa més de cinc anys que estem gestant Mineral. Encara no existia aquesta milla d’or del barri de l’Eixample (Suru, Trü, Direkte, Franca) sota el suposat paraigua de la nova cuina catalana. No tenim aquest restaurant seguint cap moda, sinó perquè venim d’on venim i som d’aquest barri.

Us enfadeu si algú creu que no feu cuina catalana?
C.L. Sabem que hi ha una línia molt prima entre la cuina de fusió i la cuina catalana més actual. No ens fa por jugar en aquests límits. Ara bé, tampoc no estem mirant al detall quantes unitats de producte forà fem servir. Som la demostració del que ofereixen els mercats avui dia.
O.P. Per exemple, fem servir gingebre plantat a Pals. Som menys cuina catalana per fer servir aquest producte plantat a casa nostra? Mineral vindria a ser el restaurant de cuina catalana que ens agradaria visitar si no fóssim catalans. Aquí no hi ha salsa de soja enlloc. Ni alga nori ni iuzu. Ingredients que havia fet servir i que estan molt vinculats a la influència asiàtica dels restaurants on he treballat. En canvi, hi ha sofregit, picada, samfaina, brou de gallina i de pollastre, xai, porc i vedella.
I la presència imponent de la salsa romesco amb pa a la brasa.
O.P. I no qualsevol romesco. El de la mare, la Loren.
Mineral vindria a ser el restaurant de cuina catalana que ens agradaria visitar si no fóssim catalans
El turista demana romesco?
O.P. No només en vol, sinó que repeteix. El 90% dels clients en demana. Tinc el pa amb romesco com un esquer d’inici de l’àpat.
Però si abans tens el motxi de pollastre a la catalana, la coca de civet, el choux de toro, el philomoni de seitó i anxova, i la neula de formatge Serrat curat...
O.P. Aquests platets són per picar. Són les nostres olives. Els clients que em coneixen els demanen tots cinc, i ho entenc. Potser és l’oferta de la carta més propera a Teatro Kitchen Bar.

I on hi ha la petjada d’Enigma?
O.P. Sens dubte, en les salses. Estic cuinant com quan vaig començar a l’ofici. Amb moltíssima intensitat.
Per cert, algun secret de la recepta de romesco de la mare?
O.P. L’espurna. La chispa, que diu ella exterioritzant l’andalusa que porta dins. Segons la mare, l’espurna del romesco tan sols s’encén amb el bitxo i la galeta salada. És una recepta que té trenta anys! Venen ganes de sucar-hi pa.
A tot arreu hi sucaries pa.
O.P. Aquesta és la intenció. A Mineral, el pa té un rol important perquè sempre es vulgui deixar el plat ben net.
C.L. Diria que el romesco amb el pa és la llavor de Mineral. És el plat que ens representa i des d’on es pot començar a entendre la resta.
O.P. És curiós, però la recepta d’aquest romesco sempre l’he fet servir en alguna elaboració dels restaurants on he treballat. Potser l’altre plat que representa Mineral avui és el motxi de pollastre a la catalana: cuina de tota la vida amb una textura sorprenent. Una croqueta com no n’has menjat mai! Si tanques els ulls i t’oblides de la cuirassa, tan sols menjaràs Catalunya. És l’únic plat que he portat de Teatro Kitchen Bar.
El romesco amb el pa és la llavor de Mineral. És el plat que ens representa i des d’on es pot començar a entendre la resta
Costa que surti la cuina de menuts?
O.P. Sempre faig una mateixa pregunta als clients més dubtosos: “Us agraden els peus de porc?”. Segons la resposta, puc guiar els clients perquè triïn uns plats o uns altres. M’agrada que em posin a prova. Encara que no sigui la cuina més sol·licitada, la cuina de menuts té molta presència, a Mineral. Per exemple, els tendons amb saladolça de vedella i llima, o la llengua amb maionesa de ravigotte i tàperes. I em fa feliç poder servir tots dos plats en un mateix servei. Treballem amb uns filferros i una robata (graella oberta feta a mida per cuinar a la brasa) elaborada pel meu germà ferrer. Tinc esbossos d’aquests plats de l’any 2020 amb els escandalls.

Sis anys somiant a poder fer aquestes elaboracions al teu restaurant.
O.P. Exacte. Estic més content que un nen amb sabates noves. Aquest restaurant estarà obert molts anys i tan sols som la versió 1.0 del que volem acabar sent. Cada vegada que un client repeteixi, volem que surti pensant que tot era una mica més bo que la visita anterior.
També en el servei hi ha una intencionalitat diferent?
C.L. El servei és informal i molt proper amb el cuiner. Gens protocol·lari i força allunyat d’on venim, per trencar el mur imaginari que separa el client de la cuina, per molt oberta que sigui. M’inspiren gent com la Marta i en Germán, del restaurant Almarge, Martín Comamala, de 539 Plats Forts, i Eduard Ros, de Bisavis. Estan sols i ho fan de meravella. Pel que fa als vins, gestiono una cava de dimensions limitades i em centro en vins locals catalans. Més de vint referències per copes. L’excepció la fem amb la bombolla: tenim una bona oferta de xampany.

O.P. La Cristina sempre volia ser la mestressa i aquí ho és. Mestressa és una paraula amb moltes connotacions, perquè et porta a ser mestressa de casa.
C.L. Tenim molts clients que venen sols i és genial que tinguin el seu lloc. Ens motiva que així sigui. Hi ha molts restaurants que sembla que molestin les reserves d’una sola persona, i a Mineral ens encanta rebre-les.
Sembla que ja hàgiu jugat prou a l’alta cuina i vulgueu començar una nova partida des de zero.
O.P. [riu] No sé si hem acabat el joc. El que sabem és el que hem fet per obligació durant molts anys. Potser ho fèiem per alimentar l’ego i ara no en tenim necessitat.
Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat