Parlem de talls de carn —de vedella, de porc, de xai— que no són els habituals dels receptaris clàssics, sovint per desconeixement, però que, ben tractats i fets servir en els plats adequats, són boníssims i, en la majoria de casos, molt més econòmics que les peces més comercials:
- Jarret: un tall de carn magra de vedella —amb un baix contingut en greix i petites infiltracions de nervi— molt melós i gelatinós. És molt adequat per fer fricandó i tot tipus d’estofats, però també per coure al forn. És una peça similar als garrons, de la qual s’obtenen talls irregulars.
- 'Lagarto': és un tall de carn entre el costellam i el llom del porc, de manera que està format per tires mitjanes. Té una bona quantitat de greix, cosa que el fa sucós i saborós. No té os i, sovint, es fa servir en embotits. És ideal per fer a la planxa o a la graella.
- Pit: el xai és un producte de temporada que té una carn més melosa quan arriben els primers dies de bonança. Pel que fa al pit, un tall del xai sovint menystingut, és una peça situada entre el coll i la falda, molt greixosa i, alhora, saborosa. Funciona molt bé per fer guisats, com el ragù, o estofats.
- Filet de pobre: també anomenat 'agulla' o 'filet de llonza', aquest tall de carn de vedella és magre i molt tendre. La peça s’extreu del costat del llom, a continuació de les costelles i sobre l’esquena. És un tall molt apreciat i habitual per estofar, per fregir i per fer a la brasa.
