Coca de tomàquet i ceba amb sajolida

Per Mariona Quadrada

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

Per a la pasta ràpida:

125 ml de llet
125 ml d’oli
50 ml d’aigua
16 g de llevat de fermentació ràpida (impulsor Royal)
sal
500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
fluixa

Per al farcit:

4 cebes
4 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
grossos i madurs
1 bona branca de sajolida
Sajolida
Planta de la regió mediterrània amb què els romans ja aromatitzaven les salses i els vinagres. Amb reputació d’afrodisíaca, té dues espècies principals, la menys habitual de les quals és la de muntanya. De gust delicat però perfum intens, casa perfectament amb el cerfull i l’estragó. S’ha de fer servir amb prudència, ja que l’excés acaba generant un regust amargant. Les virtuts carminatives l’han associat, sovint, amb els llegums, ja que ajuda a combatre les flatulències. Però també perfuma de manera excel·lent les marinades i les amanides. Tots són preparats on s’hi posa crua, com quan adoba les olives, perquè les coccions en destrueixen el perfum i el sabor. Per tant, si es cuina es recomana incorporar-la al final, com totes les herbes tendres.
fresca
15 g de sucre
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Coca de tomàquet i ceba amb sajolida

Ingredients

Ingredients per a 4 persones:

Per a la pasta ràpida:

125 ml de llet
125 ml d’oli
50 ml d’aigua
16 g de llevat de fermentació ràpida (impulsor Royal)
sal
500 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
fluixa

Per al farcit:

4 cebes
4 tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
grossos i madurs
1 bona branca de sajolida
Sajolida
Planta de la regió mediterrània amb què els romans ja aromatitzaven les salses i els vinagres. Amb reputació d’afrodisíaca, té dues espècies principals, la menys habitual de les quals és la de muntanya. De gust delicat però perfum intens, casa perfectament amb el cerfull i l’estragó. S’ha de fer servir amb prudència, ja que l’excés acaba generant un regust amargant. Les virtuts carminatives l’han associat, sovint, amb els llegums, ja que ajuda a combatre les flatulències. Però també perfuma de manera excel·lent les marinades i les amanides. Tots són preparats on s’hi posa crua, com quan adoba les olives, perquè les coccions en destrueixen el perfum i el sabor. Per tant, si es cuina es recomana incorporar-la al final, com totes les herbes tendres.
fresca
15 g de sucre
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Preparació

Per a la pasta: barregeu tots els ingredients en l’ordre exposat.
Pasteu-los amb les mans fins que se’n desprenguin i se’n pugui fer una bola. Deixeu reposar la massa 30 min en un lloc una mica calent. Estireu-la en forma de coca amb un corró.
Per al farcit: peleu i talleu les cebes a octaus i deixeu-les 1 h amb força sal. Poseu els tomàquets madurs a rodanxes gruixudes al forn 20 min a 250 ºc, amb oli, sal, sucre i la sajolida.
Remulleu les cebes, escorreu-les bé i col·loqueu-les al damunt de la pasta, alternades amb les rodanxes de tomàquet. Enforneu la coca entre 20 i 30 min a 180 ºC.

Preparació

També et pot interessar

De qui és la frase "penso, i per tant existeixo"?

10 paradisos mediterranis

4 de juny: Fira d'Herbes Remeieres a Vilanova de Sau

Què es va repartir al tractat de Tordesillas?