Rosbif amb pomes i carbassa al forn

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Sense
gluten Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

500 g de la part baixa de l’entrecot
Entrecot
Peça de carn de vacum, en aquest cas, de vedella, que s’obté de la zona dorsal corresponent a les cinc costelles més properes al coll, i que es pot presentar amb os (mitjana) o desossat (entrecot). Tallada a llenques generalment d’un centímetre i mig de gruix, la carn presenta infiltracions de greix més o menys importants, que la fan ideal per a la cocció a la brasa o a la paella. Una cocció que allibera part d’aquest greix sense endurir-se, a condició que es faci a temperatura alta i en un temps relativament curt, que, naturalment, dependrà del gruix del tall, que en cap cas correspon a la carn que hi ha entre les costelles, com el nom podria suggerir. Després, un cop cuit, se sol presentar regat amb una salsa cremosa o acompanyat d’una amanida.
, en un sol tros
4 pomes
200 ml de suc de poma
500 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
a daus
4 escalunyes
1 cullerada de mostassa
Mostassa
Condiment fet amb llavors de plantes de mostassa negra i groga més o menys mòltes i mesclades amb líquid (vi, most, agràs, vinagre...) que permeti conservar-les. Les varietats més populars deriven dels gremis medievals francesos: la de Meaux (dita 'antiga'), de grans negres i grocs trencats, posats en vinagre i de textura granulosa, i la de Dijon, de grans grocs polvoritzats, posats en suc de raïm i de textura uniforme.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
herbes de Provença
Herbes de Provença
Preparat culinari formulat cap als anys 70 del segle passat, quan l’empresa Ducros va posar de moda les barreges d’herbes culinàries assecades. Constituïda, bàsicament, per flors i fulles seques de sajolida, fonoll, alfàbrega, orenga, romaní i farigola, la mescla pot incorporar altres herbes, si es destina a certs mercats. És el cas de l’espígol, afegit per al mercat nord-americà.

Bàsicament, es fan servir per aromatitzar i donar gust a carns i peixos cuits a la graella; es poden afegir als ingredients abans de coure’ls (amb intenció de fer-ne un cert marinat) o durant la cocció, perquè la combustió alliberi les aromes de les herbes. Quan no s’han d’afegir mai és al final, ja que aleshores no se n’alliberen els olis aromàtics, un efecte que també s’aconsegueix posant-les a marinar en oli d’oliva.

Ingredients

500 g de la part baixa de l’entrecot
Entrecot
Peça de carn de vacum, en aquest cas, de vedella, que s’obté de la zona dorsal corresponent a les cinc costelles més properes al coll, i que es pot presentar amb os (mitjana) o desossat (entrecot). Tallada a llenques generalment d’un centímetre i mig de gruix, la carn presenta infiltracions de greix més o menys importants, que la fan ideal per a la cocció a la brasa o a la paella. Una cocció que allibera part d’aquest greix sense endurir-se, a condició que es faci a temperatura alta i en un temps relativament curt, que, naturalment, dependrà del gruix del tall, que en cap cas correspon a la carn que hi ha entre les costelles, com el nom podria suggerir. Després, un cop cuit, se sol presentar regat amb una salsa cremosa o acompanyat d’una amanida.
, en un sol tros
4 pomes
200 ml de suc de poma
500 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
a daus
4 escalunyes
1 cullerada de mostassa
Mostassa
Condiment fet amb llavors de plantes de mostassa negra i groga més o menys mòltes i mesclades amb líquid (vi, most, agràs, vinagre...) que permeti conservar-les. Les varietats més populars deriven dels gremis medievals francesos: la de Meaux (dita 'antiga'), de grans negres i grocs trencats, posats en vinagre i de textura granulosa, i la de Dijon, de grans grocs polvoritzats, posats en suc de raïm i de textura uniforme.
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
herbes de Provença
Herbes de Provença
Preparat culinari formulat cap als anys 70 del segle passat, quan l’empresa Ducros va posar de moda les barreges d’herbes culinàries assecades. Constituïda, bàsicament, per flors i fulles seques de sajolida, fonoll, alfàbrega, orenga, romaní i farigola, la mescla pot incorporar altres herbes, si es destina a certs mercats. És el cas de l’espígol, afegit per al mercat nord-americà.

Bàsicament, es fan servir per aromatitzar i donar gust a carns i peixos cuits a la graella; es poden afegir als ingredients abans de coure’ls (amb intenció de fer-ne un cert marinat) o durant la cocció, perquè la combustió alliberi les aromes de les herbes. Quan no s’han d’afegir mai és al final, ja que aleshores no se n’alliberen els olis aromàtics, un efecte que també s’aconsegueix posant-les a marinar en oli d’oliva.

Preparació

Peleu les pomes i la carbassa i talleu-les a daus, no gaire petits. La carbassa costa molt de pelar, així que millor que demaneu ajuda a un adult.
Poseu els daus en una safata de forn prou gran perquè també hi càpiga el tall de carn.
Afegiu-hi sal i les herbes de Provença. Ruixeu-ho amb oli d’oliva i aboqueu-hi el suc de poma.
Feu una barreja de mostassa amb oli i pinteu el tall de carn. Poseu-lo sobre les pomes i la carbassa.
Escalfeu el forn a 180 ºC i coeu-hi el tall de carn 30 min. Demaneu ajuda a un adult per girar-lo cada 10 min.
Quan el tall de carn sigui cuit, retireu-lo de la safata. Si el suc ha quedat molt líquid, coleu-lo i poseu-lo una estona en un cassó al foc, perquè s’evapori una mica el líquid i quedi amb textura de salseta.
Deixeu refredar la carn i talleu-la a làmines fines.
Serviu-la a temperatura ambient, acompanyada de les pomes i la carbassa calenta.