Sopa de carquinyolis

Per Ada Parellada

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

Per a la sopa:

1/2 l de llet
4 rovells d’ou
100 g de sucre
1 beina de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
1 sobre de cafè descafeïnat soluble

Per als carquinyolis:

200 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 ou
80 g d’ametlles crues sense pell
125 g de sucre
1 culleradeta de llevat en pols
2 cullerades d’aigua

Sopa de carquinyolis

Ingredients

Per a la sopa:

1/2 l de llet
4 rovells d’ou
100 g de sucre
1 beina de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
1 sobre de cafè descafeïnat soluble

Per als carquinyolis:

200 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 ou
80 g d’ametlles crues sense pell
125 g de sucre
1 culleradeta de llevat en pols
2 cullerades d’aigua

Preparació

Per a la sopa: talleu la beina de vainilla longitudinalment, raspeu-ne les llavors amb un ganivet petit afilat i poseu beina i llavors en un cassó amb la llet a bullir. A part, bateu els rovells amb el sucre i el cafè fins que s’emblanqueixin i augmentin de volum. Quan la llet bulli, aboqueu-la sobre els rovells batuts. Remeneu-ho i refredeu-ho a la nevera.

Per als carquinyolis: barregeu la farina, l’ou batut, el sucre, les ametlles, el llevat i l’aigua. Pasteu-ho fins que la pasta no s’enganxi a les mans. Feu la forma de dues barres i poseu-les en una safata de forn folrada amb paper parafinat. Feu coure les barres 10 min a 180 ºC. Talleu-les amb un ganivet esmolat en llesques fines, protegint-vos de l’escalfor amb un drap. Torneu a enfornar les llesques 10 min.

Muntatge: disposeu la crema en bols individuals i poseu-hi un parell de carquinyolis a cada un perquè es vagin remullant. Ja ho podeu servir.