Xips d'albergínies amb aigua amb gas i sal de romaní

Per Marga Muñoz

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 25

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

2 albergínies grans
2 ampolles d’aigua mineral amb gas Salenys
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
sal de romaní

Xips d'albergínies amb aigua amb gas i sal de romaní

2 albergínies grans
2 ampolles d’aigua mineral amb gas Salenys
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge
farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
sal de romaní

Talleu les albergínies a rodanxes tan fines i transparents com sigui possible. En un bol deixeu-les en remull amb aigua mineral amb gas durant 15 min.
En una paella escalfeu oli fins que estigui calent (per saber el punt de l’oli, poseu-hi un crostonet de pa; quan comenci a estar ros, retireu-lo).
Enfarineu les albergínies i fregiu-les; les heu d’anar girant perquè quedin rossetes i no es cremin (tenint en compte que es fan molt ràpidament).
Retireu-les de la paella i poseu-les sobre un paper absorbent; una vegada al plat, empolseu-ho amb sal de romaní.
Nota: no poseu sal al moment de fregir les albergínies, perquè ja han agafat el seu punt quan les heu remullat amb l’aigua amb gas. La sal de romaní la trobareu feta, però si voleu fer-la a casa amb una picadora elèctrica només cal que tritureu la mateixa quantitat de sal gruixuda que de romaní fresc.