El pistatxo es fa un lloc al rebost català

S’ha convertit en una autèntica tendència. Primer el van reivindicar cuiners i pastissers, que en van explorar les possibilitats en receptes noves i clàssiques; ara, però, és la indústria qui n’ha impulsat l’èxit definitivament

24/08/2026  00:00
Pistatxos acabats de collir, encara amb la pellofa, als camps de Foment Agrícola de les Garrigues
Pistatxos acabats de collir, encara amb la pellofa, als camps de Foment Agrícola de les Garrigues © Enrique Marco

A  les terres de Lleida, la febre pel pistatxo es viu amb una intensitat especial. En aquestes pàgines n’esbrinareu el motiu. A Gonzalo Ferreruela, del restaurant Ferreruela Cuina de la Terra, a Lleida, li encanta perquè és “polivalent i adaptable a la cuina catalana, per fer picades, romesco i altres elaboracions amb fruita seca. El color verd el fa molt atractiu i visual”. En aquest sentit, Salvador Trabalón, del restaurant Saroa, també de Lleida, assenyala que aquest color és el seu gran tret característic, però en destaca sobretot el comportament culinari: "Si el triturem, allibera tot l'oli i fa que les preparacions siguin més untuoses, i, a més, aporta un sabor amb lleugers tocs torrats i salins”. Per la seva banda, Jesús Gimena, del restaurant L’Espurna, també a la capital del Segrià, comparteix que "és molt agraït, a la cuina, per la presència i la versatilitat”. De fet, s'adapta a tot el menú: a entrants, com ara amanides; a salses per a carn i peix, i, per descomptat, a les postres del territori, que evoquen directament al secà lleidatà.

El mapa del pistatxo

A Catalunya, hi ha unes 1.100 hectàrees de pistatxers, la majoria a la demarcació de Lleida. A l'estat espanyol, Castella-la Manxa n'és la gran zona productora, amb 69.441 ha, prop del 80% de la superfície total, de les quals enguany s'espera obtenir 11.500 tones de pistatxos. Les estimacions en l'àmbit mundial, però, passen per una campanya un 36% més curta, segons dades del Consell Internacional de la Fruita Seca (INC). Això es deu, principalment, a l’anyívola dels pistatxers —l'alternança d'anys bons i dolents—, tot i que els Estats Units, Turquia i l'Iran en mantenen el lideratge.

“El festuc és un ingredient molt versàtil, en pastisseria, perquè pot aparèixer en forma de fruita seca, crema, mousse, bescuit o massa cruixent”, assegura Josep Ramon Cases, de la pastisseria Sucre i Disseny, d’Alcarràs. “En temporada, m’agrada combinar el seu gust torrat i profund amb fruita de pinyol, com el préssec, la nectarina i l'albercoc, entre d’altres”, detalla el pastisser. Però, més enllà de les cuines i els obradors artesans, la indústria ofereix infinitat de productes amb el fruit verd, com ara torró, gelats, cremes, xocolata, galetes, pastissos...

Aquesta recol·lectora de pistatxos sacseja l'arbre per fer-ne caure els fruits.
Aquesta recol·lectora de pistatxos sacseja l'arbre per fer-ne caure els fruits | Enrique Marco

 

El perfil nutricional

Des del punt de vista de la salut, la nutricionista Anna Companys apunta que els festucs (Pistacia vera) són fruits secs amb un perfil nutricional amb un alt interès. “Presenten una densitat nutricional elevada, és a dir, aporten una gran quantitat de nutrients en relació amb les calories que proporcionen”, destaca. Els pistatxos presenten un contingut equilibrat de macronutrients: aproximadament, un 45-50% de greixos, un 20% de proteïnes i un 25-30% d’hidrats de carboni, amb una proporció significativa de fibra dietètica (al voltant de 10 g / 100 g). “També són rics en micronutrients, com la vitamina B6, el potassi i el magnesi, així com també antioxidants com els carotenoides, la luteïna i zeaxantina, importants per a la salut ocular”, afegeix.

El retorn de l'or verd

És possible que el festuc, originari de l’Àsia central i occidental, al sud d’Anatòlia, arribés a Catalunya amb la vinya, l’olivera i l’ametller, gràcies als grecs i els fenicis. Però no va ser fins al segle I dC que l’emperador romà Tiberi va portar
aquest cultiu a Europa des de Síria. En l’època andalusina, estava molt estès, però amb l’expulsió dels moriscos va desaparèixer de la Península. La causa d’aquesta desaparició potser va ser que entre els cristians no hi havia prou coneixements per cultivar pistatxers, ja que són arbres de pol·linització creuada; però també podia ser que es volgués trencar deliberadament amb la tradició andalusina i es desterressin conreus associats a aquesta cultura.

Segons recomana la nutricionista, es tracta d'un aliment ideal per a les persones amb diabetis i per a les qui tenen risc cardiovascular, així com també per corregir trastorns del son lleus i l’estrès, “pel contingut en triptòfan. També és ideal per a la gent gran, per la densitat nutricional i l'aportació de micronutrients essencials”.

Presenten una densitat nutricional elevada, és a dir, aporten una gran quantitat de nutrients en relació amb les calories que proporcionen

Recomana consumir-los crus o lleugerament torrats, sense afegir-hi sal (per evitar un excés de sodi), com a aperitiu, entre àpats (uns 25-30 g/dia), afegits a l'amanida, amb iogurt o en plats vegetals, o bé en forma de crema de festuc 100% natural, sense sucres ni olis afegits.

Fruit dels pistatxers
Fruit dels pistatxers | Enrique Marco

De les Garrigues

Pel que fa a la producció, Joan Altet, de Foment Agrícola de les Garrigues, l'empresa impulsora del conreu del festuc a Catalunya, adverteix que el reclam gastronòmic que té el pistatxo en l’actualitat ha animat la indústria a crear nous productes. “Però els consumidors han de saber que algunes d’aquestes referències no tenen una gran quantitat de festucs i sí que inclouen altres ingredients que els simulen, fins i tot amb colorants”, puntualitza.

Menys brioixeria industrial i més festucs!

La major part dels lípids presents als festucs són àcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, que contribueixen a millorar el perfil lipídic sanguini (reducció del colesterol LDL, conegut com a colesterol dolent) i tenen un efecte protector cardiovascular. Per exemple, substituir greixos saturats (com els de la brioixeria industrial) per festucs pot ajudar a reduir el risc de patir malalties cardiovasculars. A més, tenen un baix índex glucèmic, i això els fa adequats per a persones amb diabetis o amb resistència a la insulina, ja que ajuden a evitar els pics glucèmics.

El productor de Maials explica que treballen el pistatxo al cent per cent i el comercialitzen natural o torrat sense closca, o torrat i salat amb closca. “Vam començar fent transformats com el festuc caramel·litzat i els toppings crocants. Però, ara, l’increment el veiem en la pasta pura de festuc per a pastisseria, gelateria i cuina; i en les barretes energètiques de figues i pistatxo.” Una  altra línia de negoci és l’oli de festuc, un producte prèmium d’alta qualitat, però que de moment té poca sortida comercial: “És més desconegut i té un preu de 32 euros per ampolla de 250 ml, pel fet que té un rendiment del 12%”, detalla Altet.

Pistatxer
Pistatxer | Enrique Marco

Foment Agrícola de les Garrigues van ser pioners a l'hora d'introduir el festuc a Catalunya i, per extensió, a la península Ibèrica. Es tracta d'un cultiu dioic —és a dir, amb arbres amb flor mascle i arbres amb flor femella— que necessita la pol·linització creuada per fer fruit.

Una  altra línia de negoci és l’oli de festuc, un producte prèmium d’alta qualitat, però que de moment té poca sortida comercial

La idea d’aquests productors era implantar un nou cultiu de secà que, amb l’oli d'oliva, ajudés a diversificar l’oferta de fruita seca tradicional del territori, que, fins aleshores, havien dominat l'ametlla i l'avellana. “Als anys vuitanta, aquí ningú coneixia el cultiu del pistatxer. Va ser llavors quan, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, vam mirar cap als Estats Units d’Amèrica com a referent en el maneig i el conreu d’aquest arbre”, relata Altet.

Joan Altet, director de Foment Agrícola de les Garrigues, empresa creada el 1982, a Maials (Segrià) | Enrique Marco
Joan Altet, director de Foment Agrícola de les Garrigues, empresa creada el 1982, a Maials (Segrià) | Enrique Marco

En un primer moment, el 1982, aquesta empresa de les Garrigues històriques —els pobles de secà del Segrià sud i l’Urgell, que configuren un paisatge comú amb l’actual comarca administrativa de les Garrigues— importava, des de Califòrnia, llavors de pistatxers de les varietats Kerman (femella) i Peter (mascle) i les germinaven a Lleida. Una vegada prosperava aquest planter, l’empeltaven sobre peu atlàntic, aclimatat al terrer de Maials. “Van ser uns inicis complicats, perquè el creixement era lent, no tots els empelts agafaven i les primeres plantacions són molt irregulars. Patíem el desconeixement. Era fàcil trobar un tècnic en ametlla o oliva, però, de pistatxers, ningú en sabia...”, explica en Joan. Ara, tot això ha canviat.

Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Portada del número 302 del CUINA
Aquest article es va publicar en el número: 302 del Cuina
Amb el suport de: