Descobreix-ho tot sobre el peix estrella de l'estiu: la sardina
Quan és temporada, com reconèixer-ne una de fresca i per què les sardines continuen sent un dels sabors més característics de l'estiu mediterrani
Petita, platejada i de carn saborosa, la sardina és un peix molt beneficiós per a la salut que forma part de la cuina de la costa catalana i troba en els mesos càlids un dels seus millors moments. A finals d'agost, encara som a temps de menjar sardines.
Un peix de costa
La sardina és un peix blau que viu en grans moles i que es pesca principalment amb l'art d'encerclament, una tècnica en què les anomenades barques de la llum utilitzen potents focus per concentrar els peixos abans d'envoltar-los amb una gran xarxa. Un cop capturades, les sardines arriben a les llotges a primera hora del matí, on es comercialitzen després de la pesca nocturna. Aquesta manera de pescar explica també una part de la relació entre la sardina i els pobles del litoral, on durant generacions ha format part de la cuina més popular i de les trobades al voltant de les brases.
Primavera i estiu, el seu millor moment
Tot i que avui podem trobar sardines durant bona part de l'any, la primavera i l'estiu són els millors mesos per consumir-ne. És quan les sardines migradores s'acosten a la costa, són més grosses i n'hi ha major quantitat. A finals d'agost, per tant, encara som plenament dins de la temporada, un bon moment per buscar sardines fresques i aprofitar-les abans que el calendari pesquer i el canvi d'estació en facin disminuir la presència.
Una espècie clau a les llotges catalanes
La sardina continua tenint un pes important en la pesca catalana. El 2025 se'n van vendre a les llotges 3.935,7 tones, una quantitat que la va convertir en una de les espècies més capturades del litoral català. De fet, la sardina va representar el 2025 gairebé el 40% del pes total de les captures venudes a les llotges catalanes, segons dades de la Generalitat.
Com reconèixer una sardina fresca?
Per saber si una sardina és fresca, cal fixar-se sobretot en l'aspecte i en l'olor. Els ulls han de ser brillants i transparents, la pell ha de lluir i mantenir les escates ben adherides, i el cos ha de presentar-se ferm. També és important que faci una olor neta de mar, sense notes excessivament fortes o desagradables. A la cuina, la sardina fresca demana poc, ja que és un d'aquells productes en què la qualitat de la matèria primera té més pes que la complexitat de la recepta.
A la brasa, a la planxa o al forn
La sardina té una de les preparacions més senzilles i més reconeixibles de la cuina mediterrània: directament a la brasa, amb poca cosa més que sal i un bon raig d'oli. També es pot fer a la planxa o al forn, i combina bé amb all, julivert, llimona, tomàquet o herbes aromàtiques.
Les sardines petites també poden fregir-se, mentre que les més grosses admeten preparacions una mica més elaborades. I, és clar, existeix tota una altra vida en conserva. La sardina en llauna és un dels grans exemples de com aquest peix ha passat de ser un producte humil i perible a convertir-se en un aliment de rebost. De fet, la sardina va ser el primer producte del mar que es va esterilitzar i conservar en una llauna, fet que va donar peu al naixement de la primera indústria conservera de peix.
Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat



