Per què ara és el millor moment per menjar tomàquets

El tomàquet és un dels primers aliments en què pensem quan ens parlen de l'estiu. A finals d'agost, quan les hortes encara en donen bona collita, arriba a taula en tota mena de formes, colors i textures; des d'exemplars carnosos i dolços fins a d'altres més àcids i sucosos. És precisament durant aquests mesos de calor quan el tomàquet ens ofereix tot el seu sabor.

Un fruit, moltes varietats

Sota la categoria de tomàquet hi ha un gran paraigua de varietats, cadascuna amb característiques úniques. Cor de bou, rosa, de Montserrat, de penjar, Cherry o pometa són només alguns dels tipus que podem trobar als mercats i botigues, amb diferències de mida, forma, color, textura i intensitat de sabor.

Encara que avui en trobem tot l'any, el tomàquet és característic dels mesos càlids. La temporada se situa principalment entre l'estiu i els primers mesos de tardor, amb un moment àlgid entre juliol i agost.

La calor i les hores de sol tenen un paper important en la maduració, però també ho fan la varietat i les condicions de cultiu. Per això, no tots els tomàquets arriben al punt òptim al mateix temps i la temporada pot allargar-se segons la zona i la climatologia. A finals d'agost, per tant, encara som en un dels millors moments per comprar-los i menjar-los, especialment si provenen de productors de proximitat.

Com reconèixer un bon tomàquet?

El primer que cal fer és mirar-lo, però també tocar-lo i, si és possible, ensumar-lo. Un bon tomàquet madur ha de tenir una pell llisa i sense ferides, un color uniforme d'acord amb la varietat i una certa fermesa, però no ha de ser dur.

L'aroma és un altre indicador important, ja que quan és madur ha de fer aquella olor vegetal i lleugerament dolça tan característica. Un tomàquet que no fa olor i és excessivament ferm probablement encara no ha desenvolupat tot el seu sabor. En canvi, si és massa tou, presenta cops o zones enfosquides, convé consumir-lo aviat o reservar-lo per a una salsa, o bé un sofregit.

On es conserven millor?

Si hi ha una fruita que agraeix quedar-se fora de la nevera, és el tomàquet. El fred pot perjudicar-ne la textura i fer que perdi part de l'aroma i del sabor, de manera que els exemplars que encara no són madurs és millor conservar-los a temperatura ambient, en un lloc fresc i sense sol directe.

Quan ja són madurs, també es poden mantenir fora de la nevera si es consumiran en pocs dies. Si la calor és molt intensa o cal allargar-ne una mica la conservació, la nevera pot ser una opció, però és recomanable deixar-los recuperar temperatura abans de menjar-los.

De l'amanida al sofregit

Poques fruites tenen una presència tan transversal a la cuina com el tomàquet. A finals d'agost, quan n'hi ha abundància, és el moment ideal per menjar-lo cru, simplement amanit amb oli d'oliva i sal, afegir-lo a una amanida o utilitzar-lo com a base del pa amb tomàquet.

Però també és un ingredient fonamental en sofregits, salses i guisats, i les varietats més carnoses funcionen especialment bé rostides o farcides. Els exemplars massa madurs tampoc no s'han de descartar: són perfectes per fer salsa de tomàquet, conserva, gaspatxo o salmorejo.

Encara és temps de tomàquet

A finals d'agost, l'estiu encara té molt tomàquet per oferir. És un d'aquells moments de l'any en què la fruita arriba a la cuina amb poc artifici i demana poca cosa més que un bon oli, una mica de sal i, sobretot, que la deixem ser protagonista. Aprofitar-lo ara és també una manera de seguir el calendari de l'horta i gaudir d'un producte que, quan es menja en plena temporada, té poc a veure amb els tomàquets que trobem fora de temps.