"Els escumosos del Penedès són únics, és una anomalia que moltes marques de prestigi no tinguin DO"

Fa cinc generacions que la família de Ramon Roqueta –de la qual ell pertany a la 34a generació– va fundar, al segle XIX, el negoci familiar dedicat a la producció i comercialització de vins. Originària del Bages, aquesta nissaga sempre ha conservat la seva activitat vinícola en aquesta comarca, però avui, amb l'adquisició de Caves Naveran, ha començat a explorar el Penedès. Naveran és una finca històrica que l'any 1889 va funda un indià, que va invertir la seva fortuna en una finca de 40 hectàrees al celler propi. Al cap de 137 anys, la família Roqueta vol mantenir l'essència d'aquell celler i l'esperit del Modernisme que en reflecteixen les primeres etiquetes. De moment, els nous propietaris han unificat la imatge i s'han centrat en l'elaboració d'escumosos, si bé n'han conservat un dels vins tranquils icònics, el Manuela de Naveran.

Què ha fet que la família Roqueta decideixi convertir-se en soci principal de Naveran?

Això s'explica per la nostra mirada llarga i per voler ser intèrprets del paisatge. Hi ha una varietat que connecta el Bages amb el Penedès, que és el sumoll. És una zona propera que hem anat observant i, a més, el nostre enòleg, Miquel Palau, és originari d'allà, i per tant, inevitablement, sempre hi hem tingut una certa tirada. En paral·lel, a casa hem fet alguna prova amb escumosos. I, de la combinació de les dues coses, va néixer l'oportunitat del projecte de Naveran. 

I com és que, en un moment de crisi de consum del vi, en què el sector experimenta una certa contenció, la família Roqueta ha decidit emprendre?

En temps de crisi, quedar-se quiet no és una bona idea. Pel que deia abans, el Penedès sempre l'hem tingut present, i buscàvem algun lloc on assentar-nos. És veritat que hi pensàvem més aviat per treballar amb el sumoll, però va aparèixer aquesta finca de 40 hectàrees de vinya, amb molta història i amb molta identitat i una ubicació fantàstica. A més, és cert que el sector està en crisi, però més que de consum crec que és una crisi de butxaca, que s'afegeix a un canvi d'hàbits i a un increment de la temperatura. Potser això fa que la gent busqui una gastronomia més fresca i menys contundent i, és clar, hi encaixen millor els vins blancs, els escumosos i els vins negres menys estructurats.

De moment s'ha fet un canvi d'imatge en el qual s'han unificat criteris. Quin és el full de ruta de Naveran en aquests moments? 

Hem arribat a aquesta finca, amb tota aquesta superfície de vinya i molta identitat. Un paisatge cuidat, treballat en ecològic, amb sensibilitat per preservar l'entorn d'oliveres i xiprers barrejats amb la vinya. Tot plegat té un caràcter singular i aquesta identitat es respira en els vins. Ens va sorprendre. Nosaltres hem construït projectes des de zero i, en aquest cas, ens ho hem trobat fet, amb un estil que ens hem fet nostre. 

Sí que hem fet que les etiquetes reforcin la marca, el nom i l'estil que evoca els inicis del celler a finals del segle XIX. Però poca cosa més. Estem parlant de cava que necessita temps i, a poc a poc, anirem fent les nostres aportacions. De moment, hem deixat només un vi tranquil, el Manuela, que interpreta molt bé els valors de Naveran, i la resta són caves. 

Quina és la producció de Naveran i on s'està venent majoritàriament?

De moment en fem 150.000 ampolles. Totes, de manera exclusiva, amb raïm propi. La idea es convertir-nos en productors integrals. Estem allargant les criances i apostem pels caves de guarda superior. Naveran té molt bona reputació, però és relativament poc coneguda. De fet, es coneix més en els mercats internacionals, especialment, als Estats Units. Exportem un 70% de la producció. 

Heu arribat en un moment convuls en el sector dels escumosos del Penedès, amb una divisió clara en els escumosos de la DO Penedès, Corpinnat i la DO Cava. Com valoreu la situació?

Amb molta humilitat. Som nous en aquest territori i, abans de demanar res, primer hem de demostrar de què som capaços. Estem a la DO Cava i no tenim cap intenció de canviar-ho. Ara tot just ens estem situant i estem enfocats a anar refinant tot el procés. Però sí que és cert que al Penedès hi ha una profunda anomalia. Tens grans marques de prestigi que no estan emparades per cap denominació d'origen. Demà podria aparèixer un altre grup de cellers que muntessin una altra marca conjunta. I seria un altre afegit per confondre encara més el consumidor. El Penedès és divers i està molt bé, però és una anomalia que no hi hagi hagut una entesa per estructurar aquesta diversitat. Nosaltres anirem fent camí i sí que ens agradaria que hi hagués més unió, més generositat per part de tots per arribar a una entesa. El Penedès té una identitat molt clara, particularment pel que fa als escumosos, i és molt bonica d'explicar. Però hauria de ser més fàcil.