L'albercoc és una fruita de pinyol que trobem a les fruiteries a principis d'estiu, té una pell d'un color ataronjat vistós i un tacte de vellut, amb una polpa ferma i sucosa. És el fruit de l'albercoquer, un arbre introduït pels grecs a Europa des de l'Extrem Orient cap al 400 aC, i se'n coneixen referències del seu cultiu des del 3000 aC a la Xina.
- Temporada: els albercocs més dolços i sucosos els podem trobar des de finals de primavera fins a finals d'estiu, entre els mesos de maig i setembre. Quan la pell adquireix una tonalitat rosada ens indica un excés de dolçor de la fruita.
- Propietats nutritives: té una aportació energètica força baixa en comparació amb altres fruites, atesa la seva elevada quantitat d'aigua i modesta aportació d'hidrats de carboni. És abundant en fibra i en betacarotè, que es transforma en vitamina A al nostre organisme, i és essencial per a la vista, el bon estat de la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament immunològic. Destaca també el seu contingut en minerals, com el potassi i el magnesi.
- Varietats: destacant algunes de les seves varietats anomenarem per exemple la varietat Bulida, una varietat espanyola de fruits grans i amb un solc poc profund. La seva pell és groga i la seva carn, dolça, sucosa i perfumada. Es cull a principis de juny. La varietat Canina és també una varietat espanyola, amb forma gairebé rodona i de mida gran, de pell groga o ataronjada, es cull també al juny. La varietat Nancy és un fruit de mida molt gran, una mica inflat a la base, gairebé esfèric i abonyegat al bec. Amb una pell groga i amb vetes vermelles, la carn és rogenca, de gust fi i una mica àcida. Es cull al juliol.
- Quan està al punt? Es troba en el seu millor moment quan en pressionar-los suaument entre dos dits s'aprecia una consistència tova. S'han d'agafar molt madurs perquè tinguin tota la seva finor i aroma. No agafeu els que estan arrugats, no seran del tot bons. Quan són madurs es poden guardar en una bossa de plàstic foradada.
- Aplicacions culinàries: a la cuina el podem fer servir de diverses formes, sobretot en cuina dolça, ja que podem fer-ne melmelades, gelats, sorbets, preparar-lo en almívar, incorporar-lo en pastissos, caramel·litzar-lo, etc. En cuina salada el farem servir en la seva versió deshidratada, les orellanes, que incorporem sobretot en guisats de carn, juntament amb panses, pinyons i prunes seques. Si les hidrateu prèviament amb moscatell en realçareu el gust.