Tot el que cal saber de l'hummus
Aquest plat originari de l'Orient Mitjà és un dels plats vegetarians més nutritius, i això l’ha fet popular arreu del món
En àrab, ‘hummus’ significa ‘cigró’, que és l’ingredient bàsic d’aquest puré oriental que s’ha popularitzat arreu. Avui en dia és una recepta valorada per a moltes persones, especialment per als vegetarians, ja que és molt beneficiós per a l’organisme gràcies a l’alta concentració en proteïnes vegetals fàcilment assimilables.
Origen
L’hummus és originari d’Egipte i Síria, on es consumeix des de fa mil·lennis. De fet, el cigró és un dels llegums més antics dels quals es té coneixement. Aquesta crema de cigrons és popular a tot l’Orient Mitjà, en especial al Líban, on és un dels plats principals de la seva gastronomia.
Propietats nutritives
Els cigrons són un dels llegums amb menys poder calòric tot i el seu alt poder nutritiu: hidrats de carboni, proteïnes, vitamines, minerals i pocs greixos. Contenen més ferro que altres llegums i són bons per a l’estómac, el cor i el pàncrees. L’all que incorpora l’hummus fa que sigui també un aliment amb un efecte antioxidant.
Sense complicacions
Els ingredients necessaris per preparar-lo són cigrons, llimones, tahina –una pasta de llavors de sèsam– , alls, oli d’oliva i pebre vermell dolç. Es tracta de triturar-los tots i barrejar-los fins a obtenir una textura cremosa i homogènia.
Tradicionalment es menja amb pa de pita –pa àrab–, però també podeu tastar-lo amb ‘crackers’ d’espelta o amarant amb llavors de sèsam o, si ho preferiu, amb vegetals com la pastanaga i l’api tallats en forma de bastonets. A més, l’hummus pot acompanyar tant el peix com la carn.
Sobre aquesta base es poden realitzar les variacions que es desitgin. N’és un exemple utilitzar llenties en lloc de cigrons o, fins i tot, mongeta blanca. També hi ha hummus d’albergínia i pot quedar molt bo amb una picada d’olives negres i pebre vermell.
