La camamilla i els seus secrets

La camamilla és una planta herbàcia de flors blanques i molt aromàtiques amb els pistils de color groc intens, molt semblant a la margarita, que creix de manera silvestre en terrenys conreats.

La camamilla sovint es pren com a infusió, bullint aigua calenta, abocant-la sobre les flors (normalment, seques) i deixant que s’infusionin, per després colar l’aigua restant.

A la cuina, l’aigua de la camamilla la podem fer servir com a aigua saboritzada en qualsevol recepta on posem aigua, per exemple, per bullir un arròs. També podem fer una llet o una nata infusionada amb camamilla i donar-li diversos usos, com ara una crema catalana feta amb gust de camamilla o unes trufes amb aroma de camamilla.

També en podem fer servir les flors seques com si fossin qualsevol altra herba culinària (orenga, alfàbrega, menta) i afegir-les, per exemple, als ingredients d’unes galetes o unes magdalenes.

La camamilla la podem adquirir en forma de flors fresques (una forma poc usual), en forma de flors seques o en forma de bossetes per fer-ne les infusions (la forma més habitual), que es troben en grans superfícies o als mercats.

Normalment, quan es prepara en infusió, la camamilla es mescla amb menta o fonoll, ja que són dues herbes que en potencien els beneficis.

Els beneficis principals de la camamilla són que calma els nervis, combat al·lèrgies i inflamacions oculars, alleugereix els espasmes musculars, alleuja l’acidesa estomacal i les nàusees, i ajuda a alleujar els dolors estomacals.

Les flors de camamilla fresques, per exemple, es poden afegir a una amanida, a una sopa o a una beguda. De la mateixa manera, es pot fer servir l’oli essencial que se n’extreu per complementar alguna recepta.

De la camamilla, com a aromatitzant o formant part de la recepta (com a infusió o de manera directa), en podem fer cremes, gelats, confitures, caramels, trufes, farciments de bombons o fins i tot aires.

Podem guardar la camamilla seca molt de temps (sis mesos) sense que perdi les propietats. Les flors fresques duren un dia o dos, com a molt, i la millor manera de conservar-les, si no les volem consumir fresques, és assecant-les (sobre un drap, per exemple) a temperatura ambient una setmana, aproximadament, perquè ens durin molt més temps.