Bombó de carbassó i civada

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Ingredients

1 carbassó
200 g de civada
1 botifarra negra
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
2 ous
100 g de formatge cheddar
romaní en pols
sal i pebre

Per a la salsa (aquesta salsa té tema. La podeu substituir per una més senzilla de soja i mel):

1 kg d'escalunyes
150 ml de vinagre de xerès
200 g de sucre
100 ml de vinagre de Mòdena
750 ml de salsa espanyola
50 g de roux (farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
torrada amb mantega)
sal i pebre
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Per a l'acompanyament:

pinyons torrats
100 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
100 g de bolets variats
porradell

Bombó de carbassó i civada

Ingredients

1 carbassó
200 g de civada
1 botifarra negra
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
2 ous
100 g de formatge cheddar
romaní en pols
sal i pebre

Per a la salsa (aquesta salsa té tema. La podeu substituir per una més senzilla de soja i mel):

1 kg d'escalunyes
150 ml de vinagre de xerès
200 g de sucre
100 ml de vinagre de Mòdena
750 ml de salsa espanyola
50 g de roux (farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
torrada amb mantega)
sal i pebre
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.

Per a l'acompanyament:

pinyons torrats
100 g de carbassa
Carbassa
La carbassa tradicional nostra, aplanada i de superfície rugosa i enfosquida que els francesos anomenen potiron, està deixant pas a la Cucurbita pepo, la francesa citrouille, arrodonida i de pell llisa i ataronjada. Les reconeixereu pel mànec. Cilíndric i reinflat a la base, en la nostra, i de secció pentagonal i sense engruiximent, en l'altra. Ambdues són d'hivern, de polpa ataronjada, i poden substituir la patata: en puré, en crema o fregides. La cocció amb molta aigua dissipa el sabor i la textura esdevé tova.
100 g de bolets variats
porradell

Preparació

Comencem per la salsa. Sofregiu l'escalunya picada. Cobriu-la amb el vinagre de xerès i el sucre. Deixeu-ho coure uns 10 minuts, a foc lent. Afegiu-hi el vinagre de Mòdena, i espereu que cogui una mica més. Ara poseu-hi la salsa espanyola i feu coure el conjunt uns 20 minuts, a foc lent. Tasteu-ho i salpebreu-ho. Afegiu-hi el roux i espereu que agafi textura. Tritureu-ho bé i passeu-ho pel colador xinès.
Ara feu l'acompanyament. Peleu i talleu la carbassa a daus. Salteu-ho uns minuts, en una paella, amb una mica d'oli, sal i pebre. Renteu els bolets, talleu-los i salteu-los en una paella amb un gra d'all picat i un raig d'oli, a foc fort, fins que perdin l'aigua. Reserveu-los. Piqueu el porradell.
Talleu el carbassó en una mandolina. Poseu-lo en un plat i coeu-lo al microones un minut a potència màxima. Disposeu-ho ben col·locat en un motlle de silicona.
Torreu la civada 10 minuts a 180ºC, al forn. Reserveu-ho.
Piqueu la ceba i sofregiu-la, lentament, 10 minuts, en una cassola amb un raig d'oli.
En un recipient, barregeu la ceba amb la botifarra negra tallada a dauets, el formatge cheddar també a dauets, la civada i els ous batuts. Salpebreu-ho i afegiu-hi una mica de farigola en pols.
Ompliu els motlles de silicona amb aquesta barreja, tapeu-ho amb una base de carbassó a làmines i coeu-ho al forn, a 160 ºC durant 20 minuts.
Desemmotlleu-ho i serviu-ho amb la salsa d'escalunyes, la carbassa, els bolets saltats i els pinyons torrats.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Del 3 al 5 de maig - Fira del Vi de Falset 2024

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?