Lluç amb crosta d’ametlles

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Alta

Sense
gluten Amb nens

Ingredients

4 supremes de lluç
2 patates grosses
200 g d’ametlles granet crues
150 ml de vi blanc
un grapat de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
un gra d’all
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Per a les cebetes:

300 g de cebes platillo
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
150 ml de vi blanc
50 g de sucre
un pessic de sal

Ingredients

4 supremes de lluç
2 patates grosses
200 g d’ametlles granet crues
150 ml de vi blanc
un grapat de julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
un gra d’all
sal
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra

Per a les cebetes:

300 g de cebes platillo
50 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
150 ml de vi blanc
50 g de sucre
un pessic de sal

Preparació

Peleu les patates i demaneu ajuda a un adult per tallar-les a làmines. Poseu-les en una safata, amb un raig d’oli generós, una copeta de vi blanc i un got d’aigua. Tapeu-ho amb paper d’alumini i coeu-ho al forn, a 180 ºC, 20 min.
Passats els 20 min, destapeu la safata i continueu enfornant-ho 10 min més.
Escaldeu les cebes platillo en aigua bullent, 1 min, i refresqueu-les. D’aquesta manera serà molt més fàcil pelar-les.
En una altra safata de forn, poseu les cebetes pelades, la mantega, el sucre, el vi blanc i la sal. Enforneu-ho, a 180 ºC, 15 min.
Poseu les cebes a la safata de les patates.
En un morter, piqueu l’all i el julivert. Afegiu-hi l’ametlla, un raig generós d’oli d’oliva, sal i pebre. Heu d’aconseguir que quedi una mena de pasta.
Cobriu les supremes de lluç amb aquesta barreja i poseu-les per sobre de les patates i les cebes.
Tapeu-ho amb paper d’alumini i coeu-ho, a 180 ºC, 10 min. Passat aquest temps, demaneu a un adult que destapi la safata, coeu-ho 10 min més i ja ho tindreu a punt per servir.

El consell

Les cebes de platillo són petitones i van genial com a acompanyament per a tot tipus de plats, tant de carn com de peix. Si no en trobeu, per fer aquesta recepta les podeu substituir per una ceba gran tallada a quarts.

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida

Menú de la setmana del 22 al 28 d'abril

Tenochtitlán, el centre del món asteca