Ous estrellats amb calamarsons i patates palla

Per Ada Parellada

Tipus de plat Segon

Dificultat Mitjana

Sense
lactosa Amb nens

Ingredients

4 ous grossos
500 g de calamarsons (en diuen 'puntilla' i es venen congelats)
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
2 grans d’all
150 g de patates palla
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Ingredients

4 ous grossos
500 g de calamarsons (en diuen 'puntilla' i es venen congelats)
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
2 grans d’all
150 g de patates palla
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.

Preparació

Netegeu els calamarsons. Heu de treure'ls l’espina central. És una feina una mica pesada, però després s’agraeix.
Peleu i piqueu la ceba i els grans d’all. Sofregiu-ho en una paella, lentament, amb un bon raig d’oli, uns 10 min.
Afegiu-hi els calamarsons i coeu-ho uns 5 min. Salpebreu-ho i deixeu-ho a la paella perquè no perdi l’escalfor.
En una altra paella amb una quantitat important d’oli, fregiu-hi els ous amb molta cura. Com que esquitxen molt, heu de vigilar quan els poseu a la paella. I també heu d’anar amb molta cura a l’hora de treure’ls, perquè es poden enganxar a l’escumadora i és una pena, perquè es trenquen i perden la gràcia.
Poseu els ous sobre els calamarsons i acabeu-ho amb les patates palla.
Quan tingueu el plat a taula, trenqueu l’ou ferrat i barregeu-lo amb els calamarsons i les patates palla, i llestos!

El consell

Els ous remenats donen molt de joc. Combinen bé amb tot tipus d’ingredients! Hi pots posar sobrassada, bacó, verdures, bolets, pernil, tonyina... I sempre queden boníssims! Pensa en aquesta recepta quan tinguis una quantitat petita d’algun aliment que t’hagi sobrat en fer un altre plat.
Per netejar els calamarsons, primer els passem per aigua i, després, els obrim per extreure’n una mena de tira interior que tenen, que sembla plàstic. Es pot menjar, però no és gaire agradable quan te la trobes a la boca.
Els calamarsons també queden boníssims saltats a la paella amb una mica d’oli.

Preparació

Preparació

El consell

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

Els 4 trens més emblemàtics del Principat

El millor pastís de formatge català a la pastisseria Larrosa de Flix