Xips de col

Tipus de plat Primer

Racions 4

Vegana Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

250 g de col verda
Col verda
Coneguda també com a col 'kale', aquesta variant de col correspon a les formes salvatges i més primitives, que presenten les fulles allargassades disposades en forma oberta. Emparentada amb els nostres espigalls i amb la col amb què els portuguesos preparen el 'caldo verde', sol presentar les fulles arrissades i de color verd fosc i intens. Originària de les regions nòrdiques europees, on s’ha conreat i consumit des de sempre, va ser introduïda als EUA, on també és força apreciada, sobretot per la gran aportació nutricional. Rica en cel·lulosa, el fred de les primeres glaçades de l’hivern en transforma una part en sucres simples, que li donen el gust característic. De preparació simple, just bullida, la col verda sol presentar-se combinada amb patata. També s’han fet força populars els xips d’aquesta verdura.
(aloma, bajana, de fulles, primerenca)
100 g de pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de gira-sol
el suc d’1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 cullerades d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
1 culleradeta de sal
2 cullerades de llevat nutricional
150 ml d’aigua

Xips de col Becky Lawton

Ingredients

250 g de col verda
Col verda
Coneguda també com a col 'kale', aquesta variant de col correspon a les formes salvatges i més primitives, que presenten les fulles allargassades disposades en forma oberta. Emparentada amb els nostres espigalls i amb la col amb què els portuguesos preparen el 'caldo verde', sol presentar les fulles arrissades i de color verd fosc i intens. Originària de les regions nòrdiques europees, on s’ha conreat i consumit des de sempre, va ser introduïda als EUA, on també és força apreciada, sobretot per la gran aportació nutricional. Rica en cel·lulosa, el fred de les primeres glaçades de l’hivern en transforma una part en sucres simples, que li donen el gust característic. De preparació simple, just bullida, la col verda sol presentar-se combinada amb patata. També s’han fet força populars els xips d’aquesta verdura.
(aloma, bajana, de fulles, primerenca)
100 g de pipes
Pipes
Originària del continent americà, arriba a Europa al segle XV amb els espanyols i per al consum de llavors, tot i el consum, en origen, d’altres parts de la planta, com les tiges i la base de la inflorescència, similar a la carxofa. Emprada bàsicament com a font d’oli, avui té dues varietats. La creada a Rússia, de llavors més petites i amb més oli, i la tradicional, de llavors més grans i amb destinacions gastronòmiques. Les pelades es presenten crues o torrades. Aquestes darreres, generalment salades. Amb un alt percentatge de potassi i greixos insaturats, el consum de pipes sense sal és aconsellable per als hipertensos. Cal evitar-ne, però, el contacte prolongat amb l’aire, que les torna ràncies. Incorporades a amanides o cremes de verdures, ofereixen un contrapunt de textura força agradable.
de gira-sol
el suc d’1 llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
2 cullerades d’oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
1 culleradeta de sal
2 cullerades de llevat nutricional
150 ml d’aigua

Preparació

Remulleu les pipes de gira-sol en aigua, 3 h.
Traieu les tiges de la col i trossegeu-la amb la mà.
Tritureu la resta d’ingredients fins a obtenir una textura cremosa.
En un bol, arrebosseu la col amb la crema resultant.
Esteneu-ho a les safates del deshidratador. Deshidrateu-ho 24 h.
Reserveu-ho en un recipient hermètic.

CONSELL
Podeu arrebossar la col amb el que vulgueu, com ara un pesto d’alfàbrega o tomàquets secs.

NOTA
Si no teniu deshidratador, podeu assecar les xips posant-les en una safata al forn, a 50 ºC, amb la porta una miqueta
entreoberta. Aneu controlant-les fins
que estiguin seques.

Preparació

També et pot interessar

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Plans primaverals en família a Catalunya

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

6 plats per menjar pèsols