Mantis: plats amb arrels, cuina amb ales

L'aliança entre la cuina catalana amb inspiracions d'arreu del món construeix un estil propi

20/11/2026  11:31
La barra del Mantis
La barra del Mantis

Esmentar la paraula fusió en la conversa amb Toni Solans i David Romero –xefs i propietaris del restaurant Mantis– serveix per posar els punts sobre les is. "No és una paraula que ens defineixi", alerten, per molt que les interaccions entre la cuina catalana i la d'altres parts del món –d'Àsia, especialment– que revela la carta d'aquest establiment de l'Eixample barceloní puguin portar-nos a aquesta conclusió precipitada. I errònia.

Solans i Romero, amb el seu equip –Cristina Ojeda, a les postres; Eugeni Baeta, cap de partida de calents, i Albert Ribas, Turriel, com a sommelier–, fa tres anys que desenvolupen una proposta tan inclassificable com ells mateixos, però que ha consolidat alguns fonaments propis: amb la cuina catalana sempre a l'horitzó –o en primer terme—, els productes de temporada marquen el canvi continu del menú i de la carta, i els viatges, la curiositat i les experiències amb la gastronomia d'arreu del món són el motor d'explosió que accelera la creativitat d'aquest grup.

I per molt que creïn nous plats amb un ritme sorprenentment sostingut per a un restaurant d'aquestes dimensions, al cap de tres anys d'haver-lo obert, ja en tenen alguns d'icònics, com el sashimi de calamar a la la bruta. Aquest mos és un bon exemple de superposició de tradicions, ja que, a banda de la base japonesa del sashimi i del calamar –tallat també a la japonesa– a la bruta –d'origen català–, el plat incorpora el garum –herència de la cuina romana–, el xerès andalús o altres elements nipons com el katsuobushi i el wassabi. I si aquest plat s'ha anat mantenint en aquests primers tres anys del Mantis, no és només perquè sigui una declaració d'intencions culinàries, sinó també perquè és un exemple d'equilibri, de delicadesa i de contrast de sabors.

El fricanwok del Mantis
El 'fricanwok' del Mantis

En la cerca de conceptes i paraules per explicar el restaurant, a en David i en Toni els agrada parlar d'omakase català, que, certament, ajuda a encarar-se a l'àpat del Mantis i a gaudir-ne. La interacció dels xefs i el seu equip amb els comensals és, en aquest restaurant, singularment intensa.

Un àpat de tardor

Aquell vespre de tardor –una mica més fred que la majoria dels d'enguany– va començar amb un glop de dashi de ceps envoltat de diverses textures del mateix bolet. Amb el paladar preparat per a aquestes subtileses, van seguir el hamachi amb salsa batasoyu i créixens saltats, o el win ton amb carbonara asiàtica, papada ibèrica Maldonado i pecorino. Sempre Catalunya, sempre Àsia i sempre aportacions d'aquí i d'allà.

Però la proposta no és un melting pot indigerible (potser això ho seria la fusió mal entesa que sovinteja a Barcelona). "Quan ens arriba un ingredient que ens interessa, entre tots pensem què en podríem fer. Podem partir d'idees molt properes, però també l'imaginem amb tècniques i en receptes que hem après viatjant, en altres restaurants, però que també podem haver descobert a YouTube. Qualsevol cosa que ens desperti la curiositat", explica en Toni. No és exactament un mètode a l'estil bullinià, però sí, hi ha un cert criteri que està construint un estil propi al Mantis.

Aquesta sensació va anar creixent a mesura que avançava l'àpat. Un dumpling farcit de llagostins de la Ràpita i picada catalana que es remulla en un suquet de peix blanc enriquit amb miso de fesolets i pebre negre. Un anticucho que no és peruà, perquè, en comptes de cor de vaca, té tonyina. Un arròs amb capipota i maionesa de safrà que ens torna a situar a Catalunya (sens dubte, un dels grans plats de la nit). El fricanwok, que millora el fricandó tradicional passant-lo pel wok. I l'atreviment de deixar tastar una creació in progress, el dumpling d'escudella i carn d'olla, en el qual vaig trobar a faltar una certa explosió líquida –comentari que en Toni i en David van escoltar amb atenció.

La cuinera de les postres, Cristina Ojeda, defensa uns plats que no col·lapsen de dolços i que juguen amb els contrastos de textures. A la vigília de la castanyada, va tancar el menú amb una combinació de gelat de castanya, amb castanyes, crumble de farina de soja torrada (kinako), iogurt fumat, pinyons i un tamari de miso de castanya fet a la casa.

El sommelier Albert Ribas es contagia de tota aquesta llibertat gastronòmica que respira la proposta amb una carta de vins que combina vins de tall més clàssic amb d'altres de poca intervenció, sense caure en les trinxeres que encotillen les cartes de tants restaurants.

Toni Solans i David Romero
Toni Solans i David Romero

Tot això no passa perquè sí. El tàndem Toni-David (un exDJ i un jove estudiant, quan van coincidir a l'escola Hofmann) funciona com una amistat ben greixada que suma les experiències de l'un i de l'altre (al Fäviken Magasinet suec en Toni, al DiverXo madrileny, en David, al Koy Shunka barceloní tots dos, amb el clandestí Moska com a germen del Mantis). I això es percep tant a les dues barres com a les taules del menjador del local, fins i tot abans del primer mos.

En una Barcelona saturada de propostes gastronòmiques adotzenades, els tres anys de trajectòria del Mantis cercant un estil propi són un regal per a la ciutat. Per a locals i forans, trobar-hi una cuina que no renuncia a les arrels catalanes aporta una dosi de confort que agraïm. Però aquestes arrels es connecten amb les ales que fan volar els plats cap a cuines de l'altra punta de món. 

I, d'aquestes connexions, en neixen unes receptes que, de moment, no tenen adjectiu precís que les identifiqui. En Toni expressa una ambició legítima, veient el nivell que han assolit en aquests primers tres anys del restaurant: "M'agradaria que arribés el moment en què dir 'aquest plat és Mantis' ja definís per a tothom la cuina que fem".

Afegeix Cuina com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara
Restaurant

Mantis

  • París, 145. Barcelona.
  • Preu mitjà: 45 euros (sense begudes).
  • Preu del menú Principal Sorpresa: 70 euros.
  • restaurantemantis.com
Amb el suport de: