Troba la teva recepta

Les primeres vegades que vaig anar a un restaurant de “gran”, vull dir un restaurant de categoria a menjar, no a passar l’estona ni a riure ni a trobar-me amb amics, sinó a un restaurant per gaudir de la gastronomia, em va sorprendre no entendre ni una paraula.

Als bons restaurants hi anava amb qui ara és el meu marit, el meu nòvio en aquella època.

Els caps de setmana –quan no em dedicava a l’hostaleria–, quedàvem amb amics i anàvem a restaurants que no fossin massa cars, de carn a la brasa, torrades, formatges i patés. Restaurants que estaven molt i molt bé però que no tenien pretensions. Però de tant en tant, per celebrar alguna cosa o quan teníem prou diners estalviats, ens entaulàvem, sols, en un gran restaurant. Un restaurant amb tovalles de fil, cambrers ben uniformats, plats decorats i pulcre silenci com a banda sonora.

El marit, que en aquella època era nòvio, tal com he explicat, em preguntava: “I això del fil·lo, què és?”. I, jo, que en aquella època tenia una necessitat vital de “fardar” davant d’ell i que a més se suposava que sent filla d’un restaurant havia de tenir una cultura gastronòmica consolidada i sòlida, les passava ‘canutes’ .

Sovint m’inventava el què, però, si no tenia cap recurs, despistava canviant de tema. Això sí, quan arribava a casa m’endinsava en la teoria i la pràctica del producte, tècnica o nom enigmàtic que amagava el títol del plat.

Us parlo dels temps que triomfava la “nouvelle cuisine”, però també dels temps en què sorgia un nou grup de cuiners joves que treballaven amb frescor els productes d’aquí i els de més enllà. I jo no coneixia ni les tècniques de la “nouvelle cuisine” ni els productes de més enllà del Garraf –per dir una comarca a l’atzar– tenint en compte que sóc filla de fondistes aferrats a la tradició culinària més ortodoxa.

De tots els productes que anava coneixent em van cridar l’atenció els “cruixents”. De cop i volta, tots els plats havien de portar un cruixent. El meu ideari de cruixents no anava més enllà del tortell de pasta de full amb nata dels diumenges. Per això la brick –del Marroc–, la fil·lo –turca– i la kataifi –grega– em van deixar KO.

Ho vaig aconseguir, després d’una intensa recerca. A la cuina de casa meva van entrar les tres masses de noms difícils de recordar i de textura allunyada dels meus records gelatinosos de peus de porc, dels melosos d’arròs a la cassola i dels “trencadents” de carquinyolis.

Ara, ja tenia el secret a casa, el secret de la nova cuina: masses tradicionals transportades a les nostres contrades, que ens seduïen i feien crec-crec, la pasta brick, la fil·lo i la kataifi. Però el secret, el gran secret, és que són les masses més agraïdes que es fan i es desfan. Es compren fetes. Cada vegada es troben més fàcilment als supermercats, perquè estan de moda. Es couen en pocs minuts al forn i sempre queden cruixents. Són una meravella, la veritat.

Les podem farcir de tot. Només hem de procurar que la part “sucosa” de l’aliment no toqui la pasta, per no humitejar-la en excés i que, després, costi molt més assecar-les. Aquesta és l’única norma. Si les volem brillants, les pintarem amb mantega fosa o amb rovell d’ou. Les possibilitats d’errar emprant una d’aquestes pastes són ben remotes. Us ho asseguro.

L’altre dia, a casa, vaig fer un aperitiu per a un grup nombrós d’amics. Teníem una mica de tot, però el que va triomfar van ser uns bastonets d’espècies i formatge fets amb pasta fil·lo. 

Preparació

  1. Talleu la làmina en quadrats de, per exemple, 20 x 20 centímetres.
  2. Unteu lleugerament una cara del quadrat amb mantega fosa, o amb una mica d’ou batut evitant mullar-la en excés.
  3. Distribuïu una de les espècies sobre aquesta cara. Un tipus d’espècia o formatge en cada quadrat de fil·lo. Embolcalleu-lo sobre si mateix, aconseguint un tub. Pinteu-lo, finalment, amb una mica de mantega fosa o ou batut.
  4. Enforneu-ho 5 min, a 200 ºC.
  5. Deixeu-ho refredar i ja està.
  6. Sobretot, poseu-ho en una bona safata.

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 25.000.

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquesta setmana

16 jul

Vespres al Mercat de la Terra

El Mercat de la Terra Slow Food Barcelona organitza durant el mes de juliol les seves edicions més fresques:...

18 jul

VIII Tasta la Fresca!

Hostaleria de Lleida posa en marxa una nova edició del Tasta la Fresca!, unes jornades gastronòmiques...

20 jul

Visita guiada al Vinseum

Cada tercer dissabte de mes, a les 12 h, el Museu de les Cultures del Vi (Vinseum) ofereix una visita guiada a...

20 jul

Biofira L'Ecològica de Solsona 2019

Coincidint amb la Setmana del Medi Ambient, que a Solsona se celebra del 15 al 21 de juliol, la ciutat acull una...

gambes 229

SUPER GAMBES. LES ESTRELLES DEL MARISC ESTIUENC

  • Horitzó terrasses
  • La cuina catalana que es reivindica

12 exemplars per només


29,90€

SUBSCRIU'T-HI​

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de CUINA i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 25.000.

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona.

Amb la col·laboració de:

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto