Cebiche mixt de corbina, pop, llagostins i musclos

Tipus de plat Primer

Racions 4

Sense
lactosa

Ingredients

400 g de carn de corbina fresca
200 g de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
cuit
8 llagostins mitjans
2 cebes vermelles
250 g de musclos
Musclos
Ja l’apreciaven els romans, que n’eren uns grans consumidors i, pel que sembla, havien après a conservar-lo. No va ser, però, fins al 1235 que un irlandès, Patrick Walton, va posar en marxa el cultiu en muscleres, inicialment simples estaques, a partir de larves. Majoritàriament pertanyent a l’espècie 'Mytilus galloprovincialis', que, a les costes atlàntiques, ha substituït l’original 'Mytilus edulis', la seva carn pot presentar dues tonalitats, la més ataronjada de les quals correspon a la femella, amb uns fils que recorden l’espart i que el musclo fa servir per adherir-se a les roques. Segregats des d’una part del seu cos, no s’haurien d’arrencar abans de la cocció, per mantenir-los intactes. De rendiment no gaire alt, un quilo de musclos sol subministrar al voltant de 300 grams de carn, variant segons el moment del cicle sexual en què van ser recol·lectats.
de roca frescos
10 g de gingebre fresc
10 fulles de coriandre
Coriandre
També conegut com a celiandre, cilantre o saliàndria, el 'Coriandrum sativum' és una herba aromàtica emparentada amb el julivert, l’api i la pastanaga. D’ús molt generalitzat en diverses cuines, ha arribat a la nostra des de la nord-africana, regió de la qual sembla que la planta és originària. De fet, a simple vista se sol confondre amb el julivert, tot i el gust absolutament diferent que tenen les seves fulles, ingredient fonamental de molts plats, que van des dels 'chutney' anglesos fins al guacamole mexicà. D’essència fràgil, el coriandre reclama ser consumit sempre cru, ja que la cocció en destrueix completament els principis aromàtics i de sabor, com també reclama un consum ràpid un cop collit, ja que es panseix ràpidament. Els seus fruits, petits i rodons, també es fan servir, un cop mòlts, com a espècia.
10 g d'all
1 'rocoto' (semblant a un pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermell, però molt picant)
1 'ají' groc
12 llimes
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra (opcional)

Per a la guarnició:

1 enciam tipus francès
1 moniato
1 panotxa de blat de moro; es pot comprar bullida o es pot cuinar; també es poden fer servir els grans de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
bullits que es venen envasats en llaunes

Cebiche mixt de corbina, pop, llagostins i musclos

Ingredients

400 g de carn de corbina fresca
200 g de pop
Pop
Cefalòpode molt estès, amb vuit tentacles amb ventoses a la cara interna (una o dues fileres, segons sigui roquer o no). Amb un cos petit i amb forma de bossa, la part que es consumeix són les potes, un cop eliminat el bec del centre i la massa muscular que l’envolta. De consistència forta, la carn s’ha d’entendrir prèviament, amb la pallissa tradicional o amb el pas pel congelador. La cocció també ajuda a fer aquesta transformació, i són recomanables dos o tres d’escaldades prèvies, per continuar, després, la cocció amb aigua nova, a foc suau i sense pressa.
cuit
8 llagostins mitjans
2 cebes vermelles
250 g de musclos
Musclos
Ja l’apreciaven els romans, que n’eren uns grans consumidors i, pel que sembla, havien après a conservar-lo. No va ser, però, fins al 1235 que un irlandès, Patrick Walton, va posar en marxa el cultiu en muscleres, inicialment simples estaques, a partir de larves. Majoritàriament pertanyent a l’espècie 'Mytilus galloprovincialis', que, a les costes atlàntiques, ha substituït l’original 'Mytilus edulis', la seva carn pot presentar dues tonalitats, la més ataronjada de les quals correspon a la femella, amb uns fils que recorden l’espart i que el musclo fa servir per adherir-se a les roques. Segregats des d’una part del seu cos, no s’haurien d’arrencar abans de la cocció, per mantenir-los intactes. De rendiment no gaire alt, un quilo de musclos sol subministrar al voltant de 300 grams de carn, variant segons el moment del cicle sexual en què van ser recol·lectats.
de roca frescos
10 g de gingebre fresc
10 fulles de coriandre
Coriandre
També conegut com a celiandre, cilantre o saliàndria, el 'Coriandrum sativum' és una herba aromàtica emparentada amb el julivert, l’api i la pastanaga. D’ús molt generalitzat en diverses cuines, ha arribat a la nostra des de la nord-africana, regió de la qual sembla que la planta és originària. De fet, a simple vista se sol confondre amb el julivert, tot i el gust absolutament diferent que tenen les seves fulles, ingredient fonamental de molts plats, que van des dels 'chutney' anglesos fins al guacamole mexicà. D’essència fràgil, el coriandre reclama ser consumit sempre cru, ja que la cocció en destrueix completament els principis aromàtics i de sabor, com també reclama un consum ràpid un cop collit, ja que es panseix ràpidament. Els seus fruits, petits i rodons, també es fan servir, un cop mòlts, com a espècia.
10 g d'all
1 'rocoto' (semblant a un pebrot
Pebrot
Arribats de la seva Amèrica nadiua arran del descobriment d’aquell continent en les dues formes bàsiques —dolça i picant—, seria la nostra agricultura la que en diferenciaria la varietat més carnosa —el morro de bou—, destinada a la graella o al forn, i la de parets més primes —l’anomenat 'italià'—, destinada a la paella.
vermell, però molt picant)
1 'ají' groc
12 llimes
sal
pebre negre
Pebre negre
Fruit del pebrer, que, just quan comença la maduració, es cull i es posa a assecar, fet que en provoca l’enfosquiment i l’arrugat característic de la pell. Una pell que, en el cas del pebre blanc, menys picant, ja que es cull més madur, s’elimina per remullar en salmorra, abans d’assecar-lo. Originari de l’Índia i consumit des de temps immemorials, va ser la moneda de canvi amb què els romans pagaven (d’aquí la frase 'pagar en espècies') els tributs als pobles bàrbars que els amenaçaven. Disponible tant en gra sencer com mòlt, és recomanable recórrer al primer, si el consum no és relativament ràpid (un parell de mesos), ja que el pebre mòlt perd ràpidament bona part de l’aroma i el sabor. Un efecte que també produeix la cocció, quan supera l’hora i mitja. D’aquí que sempre s’aconselli pebrar els plats cap al final del procés.
oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra (opcional)

Per a la guarnició:

1 enciam tipus francès
1 moniato
1 panotxa de blat de moro; es pot comprar bullida o es pot cuinar; també es poden fer servir els grans de blat de moro
Blat de moro
Llavor de la planta duta a Europa per Cristòfor Colom en el seu primer viatge, a la qual el rei Ferran no va prestar atenció, però que es va escampar pels territoris catalans fins a entrar a l’Europa central a través dels Balcans, fet que justificaria el nom català i el de 'blat de Turquia' amb què era conegut a Alemanya. La varietat dolça, destinada al consum humà i obtinguda a finals del segle XIX, conserva a la llavor, i mentre és a la planta, una part de sucre sense transformar-lo en midó. Per això se sol consumir directament, com a verdura. A Amèrica, en forma de panotxa sencera, cuita amb les fulles o sense, i a casa nostra en forma de grans solts, degudament escairats i conservats en líquid, per incorporar-los a les amanides. Sobretot perquè no té gluten i, per tant, resulta ideal per als celíacs.
bullits que es venen envasats en llaunes

Cebiche mixt de corbina, pop, llagostins i musclos

Preparació

Netegeu el peix d'escates, espines i pell, talleu-lo a daus de 2 x 2 cm i reserveu-los a la nevera.
Peleu i netegeu els llagostins i escaldeu-los en aigua bullent amb sal (no llenceu aquesta aigua, servirà per obrir els musclos) 30 s. Refredeu-los amb aigua amb gel, escorreu-los i reserveu-los a la nevera.
Netegeu els musclos i poseu-los al foc amb un rajolí d'aigua de bullir els llagostins. Tapeu-los i, quan s'obrin, atureu-ne la cocció, traieu-los de la closca i conserveu l'aigua que han deixat anar.
Talleu el pop a rodanxes de 0,5 cm i reserveu-les a la nevera.
Per al moniato: renteu-lo i bulliu-lo com si es tractés d'una patata. Després, peleu-lo i talleu-lo a rodanxes; reserveu-les.
Netegeu l'enciam, escorreu-lo i reserveu-lo a la nevera.
Peleu i talleu la ceba en juliana, reserveu-la.
Per al 'rocoto' i l''ají' groc: heu de tenir en compte que són productes que piquen molt, talleu-ne trossos petits, d'1 x 1cm, i reserveu-los.
Espremeu les llimones, sense esprémer massa, perquè no deixin anar l'amargor de les peles i la part blanca interior. Poseu el suc en un recipient, amb un tros petit de 'rocoto' i 'ají' groc, el gingebre, el coriandre, l'all, sal i pebre, un raig d'oli d'oliva i un parell de cullerades de l'aigua d'obrir els musclos. Tritureu-ho amb l’ajuda d'un túrmix.
Col·loqueu el peix i la ceba en un colador i renteu-ho amb aigua molt freda, poseu-ho en un recipient de vidre o porcellana, salpebreu-ho i afegiu-hi la salsa de llimona. Deixeu-ho macerar 5 min. Es pot deixar més temps, però com més temps passi la textura del peix anirà canviant.

MUNTATGE

Us recomanem que refredeu els plats prèviament.
Disposeu la barreja de peix, marisc i ceba al plat, col·locant l'enciam en forma de bouquet, acompanyat del moniato i el blat de moro.
Opcionalment, afegiu-hi un raig d'oli d'oliva.