Sopa d'escamarlans i miso amb farcellet de pasta wonton

Per Pep Nogué

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Sense
gluten Sense
lactosa

Ingredients

2 cebes
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
1/2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madur
1 ou
12 escamarlans
1,5 l d'aigua
100 g de miso
12 rectangles de pasta wonton
porradell trinxat
sal

Ingredients

2 cebes
1 pastanaga
Pastanaga
Nap de reserva de la planta bianual que sembla que era habitual a l’Àsia central quan encara era de color malva i amb una consistència absolutament fibrosa. Una mutació li va donar el color clar i les atencions dels cuiners la van anar transformant fins a convertir-la, a mitjans del segle XIX, en el producte imprescindible a la cuina que és avui. Venuda sovint amb les fulles, per donar-li un aspecte més natural, convé eliminar-les per evitar l’excessiva evaporació que, a través d’elles, es produeix i les panseix. La mateixa raó per la qual convé guardar-les a la nevera en una bossa, però sense tancar-la del tot. Amb la part central, l’eix de l’arrel, més coriàcia i que, per a certs preparats, s’ha d’eliminar, constitueixen una font excel·lent de vitamines, fins i tot cuites, ja que la vitamina A, bona per a la vista, no es destrueix. Crues, a més, aporten molta vitamina C.
1/2 dl d'oli d'oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
1 tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madur
1 ou
12 escamarlans
1,5 l d'aigua
100 g de miso
12 rectangles de pasta wonton
porradell trinxat
sal

Preparació

Peleu la ceba i la pastanaga. Talleu-ho a rodanxes i poseu-ho en una cassola a foc suau amb un raig d'oli d'oliva.
Quan estigui mig ofegat, afegiu-hi el tomàquet ratllat i deixeu-ho concentrar.
Peleu els escamarlans i separeu-ne les cues i els caps. Retireu les potes dels caps.
Afegiu els mateixos caps a la cassola amb les hortalisses i remeneu-ho. Tireu-hi l'aigua freda i coeu-ho 40 min. Coleu-lo i afegiu-hi el miso, remenant-ho per tal que quedi ben dissolt. Tasteu-ho de sal.
Per als farcellets, trinxeu les cues ben fines amb un ganivet. Agafeu les làmines de pasta wonton i poseu-hi petites porcions de carn d'escamarlà. Doblegueu la pasta, feu uns farcellets i segelleu-ne la punta amb una mica d'ou.
Poseu una olla amb abundant aigua al foc i quan arrenqui el full poseu-hi els 12 farcellets. Deixeu que pugin a la superfície i retireu-los.
Poseu la sopa d'escamarlans en un bol juntament amb els raviolis i un xic de porradell trinxat pel damunt.

Preparació

Aquesta setmana

Jornades gastronòmiques 'Temps d'uriços'

La Ruta del Xató 2020

La Ruta del Xató 2020

La Ruta del Xató 2020

També et pot interessar

Quina estafa va apassionar la Gran Bretanya victoriana?

Els millors racons d'Instagram

Per què es van produir els Rebomboris del Pa?

Què fer 24 hores a París