Carles Larriba: "Vull potenciar productes i elaboracions catalanes, sobretot productes del Penedès"
Aquest jove estudiant del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques del CETT ha passat per les cuines de 7Portes i Disfrutar, i difon continguts en català a Instagram i TikTok. Serà el primer cuiner de La Primera Reserva by Segura Viudas
Què significa formar part del projecte La Primera Reserva by Segura Viudas?
Un plaer i tot un honor. Per a qualsevol cuiner, la primera reserva, la primera ressenya i el primer servei amb el teu nom a la porta és un moment que et marca per sempre. I Segura Viudas m’ha donat exactament això: un escenari real on plasmar la meva visió i obrir-me les portes al món. Que una empresa com aquesta compti amb tu, amb tant d’arrelament al producte i al territori, és un privilegi i una aposta molt potent. Compartim valors i la proposta conjunta té sentit.
Tant Segura Viudas com la seva cuina comparteixen el respecte per les arrels. Com es tradueix això en el menú?
He fet una proposta que vol potenciar productes i elaboracions catalanes, sobretot productes del Penedès, i que maridin a la perfecció amb els vins i caves de Segura Viudas. Donem importància al préssec de l’Ordal, al gall negre del Penedès... però també a elaboracions i tècniques estrangeres, com un koji, un miso o un tiradito amb productes d’aquí.
Quin ingredient no falta mai al seu rebost?
Et diria que l’all i la ceba, que són bàsics importantíssims, a la cuina, però en realitat dono molt de valor a la temporada i, per tant, sempre intento tenir ingredients de cada moment de l’any: tomàquets a l’estiu, bolets a la tardor...
Quin producte li falta per tastar i se’n mor de ganes?
El piure, un marisc xilè que sembla una roca per fora i que per dins té unes boles vermelles comestibles.
El viatge gastronòmic de la seva vida seria...
Per sort, ja l’he fet: al Perú. Un país que, en l’àmbit gastronòmic, és una autèntica passada, amb una cuina complexa i molt interessant.
La primera recepta que va preparar va ser…
Quan a casa fèiem pasta i jo tenia quatre o cinc anys, ja agafava menta del jardí, la picava i l’afegia a la salsa.
De quina recepta li agradaria haver estat l’autor?
No crec que les receptes tradicionals hagin de tenir un autor concret. Els plats d’alta cuina, que sí que tenen un autor, els veig més com art, però les receptes són de tothom.
Qui va ser el seu mestre?
Òbviament, els cuiners de tots els restaurants pels quals he passat, on he après les grans bases de la cuina, però diria que també he après molt de YouTube.
