Amanida de sardines marinades, hummus i guacamole

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Ingredients

6 sardines fresques maques
200 g de cigrons
1 alvocat
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
100 g d'enciams variats
2 tomàquets
1 grapat d'olives negres

Amanida de sardines marinades, hummus i guacamole Ada Parellada

6 sardines fresques maques
200 g de cigrons
1 alvocat
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
100 g d'enciams variats
2 tomàquets
1 grapat d'olives negres

Demaneu a la peixateria que us desespinin les sardines (procureu compensar el peixater comprant una mica de rap, llamàntol o llenguado).
En un tros de film transparent gran, poseu un dit de vinagre de xerès i les sardines amb la pell amunt, de manera que el vinagre toqui la carn i no la pell de la sardina.
Deixeu-ho marinar durant 12 hores, assequeu-ho bé i cobriu-ho amb oli d'oliva i herbes. Us pot aguantar fins a tres dies.
Feu l'hummus. Simplement, es tracta de triturar els cigrons molt ben triturats amb l'oli de sèsam i un pessic de sal. Si us queda molt espès, podeu alleugerir-ho amb una mica d'aigua.
Feu el guacamole. Talleu la ceba, el tomàquet i l'alvocat ben petit i ho afegiu en un bol o morter. Salpebreu-ho i amb una forquilla aixafeu-ho fins que quedi tot ben integrat (si no queda del tot uniforme tampoc passa res... al vostre gust!).
I munteu el plat! Això sí, cadascú al seu gust!