Crema de bròquil, salicòrnia i calamarsons

Per Oriol Llavina

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Racions 4

Ingredients

1 bròquil
Bròquil
Inflorescència (pomell de flors) esdevinguda carnosa, pel creixement
de la base de les futures flors i les tiges que les suporten, d’una de les
espècies de col originàries de la conca mediterrània. Té dues varietats, la
verda i la blanca, que, en certes regions, es coneixen indistintament amb
el nom de 'bròquil', mentre que en d’altres aquest nom es reserva per a
la verda, i la blanca és 'coliflor'. Destinat, sobretot, a la cocció per ebullició
en aigua i a la combinació amb altres verdures en guisats posteriors, no
és una verdura excessivament apreciada per l’olor que sol desprendre
en coure’s, que recorda la de la col. També hi ha l’opció de consumir-lo,
sobretot la varietat blanca o coliflor, cru o adobat en vinagre, com a
aperitiu o acompanyament de certs plats, com ara la paella.
50 g de salicòrnia
80 g de calamarsons
1 bossa de tinta de calamar
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Crema de bròquil

1 bròquil
Bròquil
Inflorescència (pomell de flors) esdevinguda carnosa, pel creixement
de la base de les futures flors i les tiges que les suporten, d’una de les
espècies de col originàries de la conca mediterrània. Té dues varietats, la
verda i la blanca, que, en certes regions, es coneixen indistintament amb
el nom de 'bròquil', mentre que en d’altres aquest nom es reserva per a
la verda, i la blanca és 'coliflor'. Destinat, sobretot, a la cocció per ebullició
en aigua i a la combinació amb altres verdures en guisats posteriors, no
és una verdura excessivament apreciada per l’olor que sol desprendre
en coure’s, que recorda la de la col. També hi ha l’opció de consumir-lo,
sobretot la varietat blanca o coliflor, cru o adobat en vinagre, com a
aperitiu o acompanyament de certs plats, com ara la paella.
50 g de salicòrnia
80 g de calamarsons
1 bossa de tinta de calamar
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal

Bulliu el bròquil amb aigua salada bullent. Un cop bullit, escorreu-lo i feu-ne una crema triturant-lo amb part de l’aigua de la cocció (reserveu una mica d’aquesta aigua per a l’oli de tinta). Rectifiqueu-ho de sal, si cal, i lligueu-ho amb oli d’oliva. Salteu lleugerament la salicòrnia amb un raig d’oli i reserveu-la. En la mateixa paella, quan estigui força calenta, salteu-hi també els calamarsons, saleu-los i reserveu-los.
Per a l’oli de tinta: deixateu el sobret de tinta amb unes gotes d’aigua de bullir el bròquil i afegiu-hi oli d’oliva.
Muntatge: poseu la crema tèbia al plat, i a sobre poseu-hi els calamarsons i la salicòrnia. Decoreu-ho amb unes gotes d’oli de tinta.