Macarrons amb xoriço

Per Ada Parellada

Tipus de plat Primer

Dificultat Mitjana

Amb nens

Ingredients

400 g de macarrons
Macarrons
Pasta seca feta de blat dur i amb forma tubular recta que els italians anomenen penne i presenten amb la superfície llisa ('penne lisce') o ratllada al llarg ('penne rigate'). D’origen força modern —la forma necessita les fileres industrials que formen la pasta en tub, abans d’assecar-la— i probablement inspirats en els 'garganelli', els que es feien antigament a casa nostra eren tubs llargs que es trencaven a voluntat, a diferència dels italians, tallats al biaix. L’embolic terminològic, però, continua present. Els 'macaroni' italians, tot i tenir forma de tub, són més prims, curts i lleugerament corbats, un fet que els situaria entre els nostres macarrons i colzes. De cocció menys grenyal ('al dente'), els nostres macarrons, un cop incorporada la salsa, solen passar pel forn per completar-ne la cocció i gratinar-los.
1 kg de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
triturat
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
3 grans d’all
150 g de xoriço
Xoriço
Embotit hispànic, tot i tenir alguns parents europeus, com el 'paprikawurst' alemany. Caracteritzat pel color roig que li va donar, en el seu moment (fins aleshores eren negres), el pebre vermell barrejat amb la carn i el greix amb què es fa, el xoriço tradicional s’asseca a l’aire, com la resta d’embotits. Generalment es fa amb budell prim, i la nostra legislació mana que també porti all.

La preparació es pot fer de formes diverses. Des de picar la carn i el greix finament (cas del xoriço de Pamplona), fins a deixar greix i carn en bocins visibles (cas dels ibèrics), passant pel fumat a què se solen sotmetre al Principat d’Astúries.

A més del consum directe com a embotit, el xoriço se sol incorporar, tallat, en sopes i escudelles diverses, com la fabada o el 'cocido'. O també es pot menjar envoltat de pasta de pa i cuit, com en l’'hornazo' castellà.
200 g de formatge ratllat cremós
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
1 cullerada de sucre

Ingredients

400 g de macarrons
Macarrons
Pasta seca feta de blat dur i amb forma tubular recta que els italians anomenen penne i presenten amb la superfície llisa ('penne lisce') o ratllada al llarg ('penne rigate'). D’origen força modern —la forma necessita les fileres industrials que formen la pasta en tub, abans d’assecar-la— i probablement inspirats en els 'garganelli', els que es feien antigament a casa nostra eren tubs llargs que es trencaven a voluntat, a diferència dels italians, tallats al biaix. L’embolic terminològic, però, continua present. Els 'macaroni' italians, tot i tenir forma de tub, són més prims, curts i lleugerament corbats, un fet que els situaria entre els nostres macarrons i colzes. De cocció menys grenyal ('al dente'), els nostres macarrons, un cop incorporada la salsa, solen passar pel forn per completar-ne la cocció i gratinar-los.
1 kg de tomàquet
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
triturat
1 ceba
Ceba
Bulb d’una planta herbàcia originària de l’Àsia central que van començar a valorar els egipcis, que n’oferien als déus i en dipositaven a les tombes com a aliment per al viatge al més enllà, però que també la van convertir en l’aliment principal dels esclaus que construïen les piràmides, funció que també va tenir durant l’edat mitjana a bona part d’Europa. De creixement bianual, la ceba és l’estructura de reserva que adopta la planta per superar l’hivern. Cal, doncs, diferenciar la ceba tendra de primer any del calçot, fruit del replantat de les cebes. En aquesta forma tendra (blanca i més o menys inflada) o deixada fer i, per tant, amb peles externes de color marró, la ceba pot consumir-se crua o cuita i, en aquest segon cas, com a verdura o com a integrant del popular sofregit, on allibera aigua i permet coure els ingredients.
grossa
3 grans d’all
150 g de xoriço
Xoriço
Embotit hispànic, tot i tenir alguns parents europeus, com el 'paprikawurst' alemany. Caracteritzat pel color roig que li va donar, en el seu moment (fins aleshores eren negres), el pebre vermell barrejat amb la carn i el greix amb què es fa, el xoriço tradicional s’asseca a l’aire, com la resta d’embotits. Generalment es fa amb budell prim, i la nostra legislació mana que també porti all.

La preparació es pot fer de formes diverses. Des de picar la carn i el greix finament (cas del xoriço de Pamplona), fins a deixar greix i carn en bocins visibles (cas dels ibèrics), passant pel fumat a què se solen sotmetre al Principat d’Astúries.

A més del consum directe com a embotit, el xoriço se sol incorporar, tallat, en sopes i escudelles diverses, com la fabada o el 'cocido'. O també es pot menjar envoltat de pasta de pa i cuit, com en l’'hornazo' castellà.
200 g de formatge ratllat cremós
oli d’oliva
Oliva
Fruit de l’olivera, que, fins que es va inventar l’espinyolador, estava condemnat a convertir-se en oli o a ser un aperitiu. Des d’aleshores, però, va poder entrar a la cuina com un ingredient més, fins i tot amb dret a cocció. I també enriquir el ventall de productes conservats, gràcies al farciment. El primer i més tradicional, el de l’anxova, però avui amb un nombre interessant de variants, com el pebrot.
verge extra
sal
1 cullerada de sucre

Preparació

Amb l’ajuda d’un adult, piqueu la ceba i els grans d’all. També els podeu fer filetejats.
Sofregiu-los lentament en una cassola, amb un bon raig d’oli.
Talleu el xoriço ben menut. Afegiu-lo al sofregit i deixeu que suï una mica.
Amb molta cura, poseu-hi el tomàquet triturat, un pessic de sal i el sucre. Tapeu la cassola i feu-ho coure, lentament, ben bé 30 min.
Bulliu els macarrons en una olla gran amb aigua i sal, uns 10 min.
Quan hagi passat el temps de cocció i els macarrons estiguin a punt, demaneu a un adult que us ajudi a escorre’ls i barregeu-los amb la salsa.
Per acabar, només us queda emplatar-los i afegir-hi formatge al gust.

Preparació

Preparació

També et pot interessar

17 llibres gastronòmics per regalar aquest Sant Jordi

Tenochtitlán, el centre del món asteca

Sabies que el morat de l'escut del Reial Madrid és el de la bandera republicana?

14 pobles amb encant que has de visitar un cop a la vida