Oliaigua

Per Foment del Turisme de Menorca

Tipus de plat Primer

Dificultat Baixa

Temps 30

Racions 4

Ràpida i senzilla Vegana Sense
lactosa Tradicional

Ingredients

oli d’oliva verge extra
2 cebes
4 grans d’all
2 pebrots verds
sal
1 kg de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madurs
1 culleradeta de sucre
1 l d’aigua mineral
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
8 llesques de pa dur
4 figues de cristià

Oliaigua Xavier Soldevilla

oli d’oliva verge extra
2 cebes
4 grans d’all
2 pebrots verds
sal
1 kg de tomàquets
Tomàquet
Un dels fruits que darrerament estan patint una evolució i una diversificació més acusades, amb variants de moltes formes i propietats que cobreixen el calendari anual. Res a veure, ja, amb aquelles dues formes bàsiques, el tomàquet convencional i el 'tomatillo', que els colonitzadors van descobrir a l’imperi asteca i portar, en la primera forma, cap a la Mediterrània, sobretot a Itàlia.
madurs
1 culleradeta de sucre
1 l d’aigua mineral
julivert
Julivert
Considerat pels grecs un potent protector contra els verins —com l’all i, potser en l’origen, el popular all i julivert— el va popularitzar Carlemany, que va ordenar plantar-ne a tots els seus dominis. No sense haver de vèncer els recels dels que el consideraven perillós pels efectes que, deien, podia provocar el seu mal ús, entre els quals hi havia la suposada capacitat abortiva. Un fet que no ha impedit incorporar-lo de manera massiva en plats com el tabule libanès. Tot i permetre la congelació directa, sense necessitat d’escaldat, la seva pell fina li fa perdre fermesa i presència, limitant-ne l’ús a les coccions. Per sort, es conserva fàcilment en un gerro. O a la nevera, dins d’una bossa foradada i mantenint-ne la humitat. Actualment, la varietat arrissada, menys saborosa, desplaça la tradicional en les presentacions.
picat
8 llesques de pa dur
4 figues de cristià

Poseu un raig d’oli d’oliva generós dins d’una cassola de terrissa i feu un sofregit començant per les cebes, tallades a rodanxes.
Quan comencin a agafar color, afegiu-hi els alls, els pebrots tallats a trossos i els tomàquets, pelats i tallats a quarts. Cada vegada que hi poseu un ingredient, rectifiqueu el plat de sal, i quan hi poseu els tomàquets poseu-hi una culleradeta de sucre.
Sofregiu-ho tot a foc baix, sense moure-ho gaire, perquè es confiti bé. Afegiu el litre d’aigua al sofregit i apugeu el foc, però mireu que no arribi a bullir: quan comenci a fer bombolletes, apagueu el foc i espolseu-hi una mica de julivert picat per sobre.
Serviu l’oliaigua amb el pa dur trencat a dins i acompanyeu-lo amb figues de cristià o una altra fruita de temporada.